Antígona - Eva Fernàndez

EUMOLP

Què endevines enllà del temps?

TIRÈSIAS

Ai, aquesta sang! Qui pot penetrar les intencions dels déus? Polinices va ser culpable, es cert, però és també un crim als ulls divins no perdonar els vençuts, desprès de la mort. I una inviolable llei defensa aquest crim. Aquesta sang perdrà Tebes.

EUMOLP

La visió em commou.

TIRÈSIAS

Els sofriments de Tebes no acabaran, perquè és avorrible no haver enterrat aquest cos. Però la llei ho interdiu i s'ha d'acomplir. Apartem-nos ja dels llamps i dels ocells fatídics.

Pàgina 81

Aquest fragment pertany a la segona part de l'obraAntígona de Salvador Espriu. L'he triat degut a que és el moment quan Eumolp, que coneix les intencions d'Antígona de desobeïr l'ordre de Creont, duu Tirèsias cap al pla on es troba el cos de Polinices per a saber què n'opina ell i si pot dissuadir Antígona de desobeïr la llei.
Tirèsias sap que no està bé la decisió que ha pres Creont, tot i així, creu que la llei s'ha de respectar, per molt dura que sigui. 

Aquest és el debat moral que planteja Espriu en aquesta segona part de l'obra: Fins a quin punt poden arribar les lleis per tal de mantenir l'ordre ila justícia, però sense sobrepassar l'ètica dels homes?
Antígona decideix que prefereix morir lenta i agònicament abans que viure amb el pes sobre la conciència d'haver permès que es tractés indignament del cos i l'honor del seu germà. 

Eva Fernández

2n bat C