"Ja ho sé no ho pretenc. No temo la mort. Sempre he estat voltada de mort, des de sempre he sabut que no envelliria, que no coneixeria l'amor d'un marit i dels fills."
He agafat aquest fragment que pertany a l'obra d' Antígona de Salvador Espriu, ja que Antígona ens mostra que des que va néixer ja sabia el seu futur. Que d'acompanyant sempre ha tingut una cosa: la mort. Suposadament pensava així ja que sabia que la seva família no era que diguéssim la apropiada per donar felicitat; el seu pare era el fill de la seva mare, els seus germans baratllant-se per un poder... Antígona sent que des que va néixer sol ha tingut desgràcies i com tota desgràcia acaba amb un final el qual no es pot dir que sigui feliç. Ella en aquest fragment parla de la mort perquè vol enterrar el seu germà: Polinices com ha fet amb Etèocles, encara que es jugui la seva vida.
Minerva Monné Jiménez
2 Bat C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada