Antígona - Salvador Espriu

Ismene.—Si! La nit m'espanta, aquesta nit del tro, plena de terrors. No vull quedar, però, l'última del nostre llinatge. Si hem de morir, morirem juntes.

Antígona.—Mira el que fas. No te'n penedeixis, després.

Ismene. — Ai, germana! Les ales dels voltors freguen el meu rostre! No reconec Polinices, en aquest cos podrit. No puc suportar aquesta visió.

Antígona.—Per què no te'n tornes? Ningú no t'ho priva.

Ismene.—Per què no reflexiones de nou el que vas a fer?

Antígona.—Tot està pensat.

Ismene.—Escolta el meu prec, Antígona. Escolta, una vegada més, el meu prec. És terrible fer-se culpable de sacrilegi contra la ciutat.

Antígona.—Vacil·les ara. Semblaves decidida...

Ismene.—Defalleixo davant la tempesta i la nit, davant l'olor repugnant d'aquest cos, davant aquests ocells carnissers...

Aquest fragment pertany a la primera part de l'obra Antígona de Salvador Espriu. En ell podem observar el diàleg entre Ismene i Antígona, dos germanes que encara que comparteixin la mateixa sang protagonitzen dos rols molt diferents a l'hora de lluitar contra la llei injusta de Creont.

He escollit aquesta part perquè és on es veu com difereixen les germanes davant d'una mateixa situació. Al començament, Ismene es mostra afí a les decisions d'Antígona i arriba a dir que donaria la vida si la seva germana la donés també, però de manera contradictòria trobem que quan veu la petita possibilitat de fugir de l'embolic on s'ha endinsat deixa de ser fidel a les seves paraules i es fa enrere deixant sola a Antígona davant el perill.

En aquest fragment es perfilen els caràcters dels dos personatges. Per una banda trobem a Antígona mantenint les seves idees i paraula, però sobretot la seva decisió de fer la llei justa encara que s'hagi de quedar sola per complir-la, fet que ens desvetlla les característiques més notòries del personatge: la lleialtat i fidelitat a ella mateixa i a les lleis que considera justes, la seva força i sobretot la seva valentia. Però per un altra banda trobem a Ismene, que es comporta de manera contraria a Antígona. Ella és una dona feble i indecisa, sembla fins i tot buida interiorment ja que no es capaç de prendre decisions per ella mateixa, necessita d'algú que li digui que fer, i això ho veiem reflectit en moments de l'anterior fragment. Al començament la trobem decidia a seguir Antígona, és a dir fa el que fa la seva germana, però quan Antígona li obre una petita porta per fugir dient-li que es repensi les coses ella escapa d'aquella situació en la que s'ha vist endinsada precisament perquè no és el que ella es veia capaç de fer, només estava seguint a la seva germana.

Sarai Arenas Cruz

2 BATX D