CAÏM: Casa, foc i llit a part. (Amb solemmninat.) Fundarem una família. Tindrem fills. I saps com els educarem? Doncs precisament a l'inrevés de com ens han educat els nostres pares, que són gent sense experiencia. Els ensinistrarem perquè en arribar als quinze anys ja se la puguin campar tots solets, comprens la cosa? Els farem responsables perquè puguin ser lliures. Cal superar els vells mètodes. [...]Aquest fragment pertany a l'obra "Allò que tal vegada s'esdevingué" de Joan Oliver. Es localitza a la pàgina 57. En aquest, podem observar un dels tres grans temes de l'obra: l'inconformisme. Aquesta crítica del conformisme la trobem, principalment, en el personatge de Caïm on es resigna a acceptar alló establert, el qual això està reflectit en aquest petit fragment on Caïm li diu a la Nara que educaran als seus fills de diferent manera que els seus pares (Adam i Eva) els han educat a ells, perquè puguin ser lliures. Això té un rerefons de trencar les normes establertes de la típica familia burgesa, amb l'utilització de l'ironia. Com a imatge, he escollit "El crit" de Edvard Munch perquè reflecteix l'angoixa personal del pintor i també perquè pot amagar una crítica inconformista a la nova forma d'organització socioeconòmica de l'època (segle XIX). De la mateixa manera, Caïm es pot sentir així: angoixat per les normes establertes i amb el desig de trencar-les. Finalment cal dir que Caïm es converteix en el portaveu de l'actitud rebel i inconformista de l'autor.
David Vendrell Cabanillas 2n BAT D
Molt bé, David, m'agrada molt l'associació que has fet entre el text i la imatge (però hauries de revisar el títol (crec que vols dir "La crítica del conformisme"... i canviar reflexar per reflectir).
ResponEliminaFina
D'acord, ara mateix ho reviso! Gràcies.
ResponEliminaDavid