Allò que tal vegada s' esdevingué

(pàg 73)

Caïm: Vols que t’ho digui? Ja n’estic fart, d’aquest país. Tot són prohibicions, tot són traves. Veus aquesta fruita? Doncs és de mira’m i no em tocs, Veus aquell jardí? Doncs si hi entres et guanyaràs una atupada. ¿ Veus la teva germana? Doncs passa de llarg i un altre dia, germà. No et pots moure que no t’entrebanquin. Qualsevol dia agafo el sarró i el gaiato i no em veieu més el pèl. Ten-ho per dit.

Querub: Bé, ja t’has desfogat? Ara podrem parlar serenament.

Caïm: Sí, àngel, sí- Tan serenament com et plagui. Al capdavall en fas el que vols, de mi.

Querub: I tant! No pares de desobeir-me!

Caïm: No exageris, àngel...

El fragment pertany a l'obra teatral de Allò que tal vegada s' esdevingué i pertany al nus de la historia.

El moment del fragment és després de que Caïm robi la pera (fotografia) de l' Arbre de la Vida del paradís, un pecat imperdonable (sobretot per Adam). Querub fa marxar a Eva i Adam per poder parlar amb Caïm a soles i que l' hi expliqui el que ha fet. Caïm no està d'acord amb les prohibicions, lleis i normes de Jahvé i n'està fart. He triat aquest fragment perquè trobo divertit quant Caïm, molt nerviós i sense aguantar més, es rebel·la contra tot el que l'envolta explicant-li a Querub que vol que es tranquil·litzi. Es mostra la part més inconformista del personatge. La critica al conformisme que vol donar-nos a conèixer Joan Oliver, com podem observar amb aquest text, es veu reflectida amb Caïm que dintre l’obra es converteix en el portaveu de l’actitud rebel i inconformista de l’autor.

Eduard Juanpere Ciurana 2n BAT D