(pàgina 81)
CAÏM: Més lleis, més traves! ¿No n'hi ha prou amb el treball, les malalties, la fam, el fred, la mort? Més entrebancs, encara!
I al capdavall de tot, les portes de l'Infern, on cal deixar tota esperança!
QUERUB: Sí, però també el Cel, amb les seves delícies infinites.
No siguis injust.
CAÏM: El Cel! Escolta, àngel -entre nosaltres, eh?-, ¿val la pena aquella vida? És realment una vidassa?
Aquest text és un fragment d'Allò que tal vegada s’esdevingué escrita l’any 1930 per Joan Oliver i publicada l’any 1936.
L’any 1977 Oliver publica una segona versió revisada. El fragment el localitzem al nus de l'obra.
En el fragment veiem com Caïm parla amb Querub i es reivindica, es queixa dels fets que succeixen i els qüestiona, es fa un sèrie de preguntes de les quals no en sap ben bé la resposta. Tots aquests elements els podem relacionar amb el tema que presenta Oliver de la condició humana, tots aquells dubtes que tenim. En el fragment podem apreciar l'autoritat imposada a la qual Caïm s'hi troba disconforme.
Carlos Salvat Aragonès
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada