Allò que tal vegada s'esdevingué.

CAÏM: Ho veus, Nara! Tothom està en contra meu. (NARA recull la llosa i la posa dreta.) Res del que jo faig és ben vist. Abans-d'ahir mateix el pare em va negar la carn del sopar perquè havia permès que Noïm i els seus germans m'ajudessin a fer el paller. Quin pecat hi ha, en això? ¿Per ventura els simis no són de Javhè? Noïm sembla talment un de nosaltres, i només li falta parlar. Si jo tingués alguna hora lliure provaria d'ensenyar-li'n, i llavors potser comptaria amb un amic lleial.

NARA: És que el pare tem els simis. Són més colla que nosaltres, i és molt perillós ensinistrar-los, no fos cas que esdevinguessin homes de bo de bo. Llavors potser ens bandejarien i es farien amos de tot.


Aquest fragment de diàleg pertany a "Allò que tal vegada s'esdevingué", una obra teatral escrita per Joan Oliver el 1930 i publicada el 1936. Va ser reeditada el 1977. És situada al únic acte i escena que té l'obra, i podriem situarla al nus.

A aquest fragment apareix Caïm dialogant amb Nara, on parla de Noïm, un simi amic seu que l'ajudà (junt amb d'altres simis a construir un paller) mentre que la noia recorda a Caïm que el seu pare tem els simis i li recorda les raons.

Podriem dir doncs que els simis són el proletariat i que Adam (que representa la familia burgesa amb la resta de la familia menys Caïm) els té por i clarament no vol tenir cap mena de relació amb ells perquè els considera "inferiors". Caïm però, no entén de distincions i es relaciona amb ells dient que no hi ha gaires diferències entre els humans i els simis, que només els falta parlar. Amb això podem dir que es fa de forma molt indirecta (com mínim penso jo que es pot entendre així) que hi ha una altra crítica al mite bíblic, el qual creu que tot començà un dia fent a Adam de fang i a Eva amb una costella del home quan les teories científiques defensen que els humans provenim dels homes. Aquesta seria una altra forma indirecta de posar en dubte el Génesi.

A més també podem observar la soledat de Caïm i el seu treball dur comparat amb el d'altres personatges (Abel és pastor però qui realment vigila el ramat és el gos, Adam es un dropo...) fet pel qual és normal que defensi el proletariat.

Víctor García, 2n BAT D.