pàg:67
Adam:La joventut és infatigable.Ah, la joventut! (Pensívol)Hi ha un punt que encara no he aclarit. Després de la relliscada... eh, que està bé? Relliscada.També en podríem dir la pífia,què et sembla?
Eva, piadosa: Prefereixo relliscada...
Adam:Sí,oi! Jo, també. Doncs, despréss de la relliscada Javhè em va pronosticar que tornaria a la terra de la qual havia estat tret.Recordes? Tal vegada esdevindré sobtadament inert com una bèstia morta, i els altres m'hauran de soterinert.Però la qüestió és: ¿ tardaré gaire temps a desaparèixer?Si això hagués de durar, per exemple, cent o dos-cents anys, ha! ha! ha! fóra tan insuportable, que caldria trobar la manera d'escurçar-ho.El problema em té una mica capficat.
En aquest fragment trobem una mostra de un llenguatge viu i acurat de Joan Oliver,on predomina la funció de la metalingüística en Adam (Relliscada a pífia) això demostrar el home creador, aquell home de necessitat de donar noms a les coses i avançar. També podem trobar la reflexió de Adam en fer més curtes la vida( sinònim de suïcidi) una reflexió de la vida i la condiciona humana que tenen de viure.
En conclusió, hi ha un llenguatge viu, àgil i ràpid amb preguntes , exclamacions i altres en que es fa entendre que Joan Oliver te un registre molt acurat per poder reflectir moments amb cultisme i amb to popular en la seva producció.
* La il·lustración es El pensador de Auguste Rodin on m'agradaria plasmar la reflexió de la vida que fa Adam en uns de els seus diàlegs.
Beatriz Retamal Senes
2Bat:D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada