CAÏM: No t'o puc dir. No recordo el nom que li va posar el pare. És a dir: ell se n'ha olbidat. Cada dia està més flac de memòria. En realitat, allò del bateig de les bèsties de l'Edèn va anar de qualsevol manera: vull dir que no es va seguir cap mètode. Per això no em sorprèn la confusió que s'ha produït... Una vegada jo havia oblidat el nom del llop; ho pregunto al pare i em contesta: ovella. I ara ja no miro prim. Si no sé un nom l'improviso.... Saps aquell animaló que fa mel -cosa ben dolça-, però que també dóna aquelles fiblades que embutllofen la pell? Doncs, per a mi, és una abella... ho entens?QUERUB: Maliciós! Vols dir que és com el teu germà...
Aquest fragment forma part de la segona intervenció de Caïm en el seu diàleg amb l'ángel a la pàgina 43.
En ell hi podem veure clarament com Joan Oliver utilitza la funció metalingüística irònicament per satiritzar l'explicació que ens dóna la Bíblia sobre com es van posar els noms als animals. Concretament aquí veiem la paradoxa llop-ovella, ja que són dos animals que sempre han estat contraposats. També veiem com Caïm es mofa del seu germà utilitzant el seu nom per posar-li el diminutiu a un insecte amb atributs semblants, l'abella.
Veiem doncs, com Caïm mostra la seva actitud cruiosa i rebel, demostrant que ell no li dóna importància a la feina del seu pare, se n'enriu i decideix posar als animals el primer nom que se li acut.
Albert Salas
2n Bat C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada