DIABLE: Eva, amiga meva, he vingut per advertir-te d'un perill...
EVA: Ja tornes a veure visions?
DIABLE: No són visions, no, sinó amenaces certes i tremendes! Creu-me, Eva. Ja saps l'interès que tinc a servir-te. Des de la meva miserable gesta de ña temptacio i cada vegada penso que vaig ser l'agent material de la teva caiguda -sota l'aparença d'un rèptil, cal dir-ho tot- espero amb vehemència i cerco infatigablement l'avinentesa de rehabilitar-me als teus bellíssims ulls, oh, Eva!
Allò que tal vegada s'esdevingué,
J. Oliver. (pàg. 65)
He triat aquest fragment perquè m'ha agradat molt com Oliver convia totalment la idea que tots tenim, volguem o no, del Diable: un home dolent, sense escrúpols i que fa tot el possible per fer mal a tothom. Oliver va crear un versió del Diable molt més "lleugera" que m'ha semblat molt divertida. Crec que el fet que li hagi atorgat un accent diferent a la resta encara exagera més aquest canvi.
Des del primer moment que vaig llegir algunes paraules del Diable a Allò que tal vegada s'esdevingué em va venir al cap la imatge de Ned Flanders, el pesonatge més bo i més "troç de pa" de la sèrie els Simpsons, fent de Diable en un dels episodis.
Júlia Vilafranca Molero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada