Els ulls del Joan eren prims i allargassats, com de xinès, i quan reia se li tancaven i feien l'efecte d'una escletxa, d'un filet negre. 


Aquesta frase pertany a la novela "Ramona, adéu" escrita 1972. És la primera novel·la de l'autora. És situada dintre de l'obra al desenllaç, a les últimes pàgines escrites en cursiva que continuen la història que es comença a narrar a les primeres pàgines (Mundeta Ventura durant el bombardeig de Barcelona el 17 de març de 1938), doncs és una novel·la circular.

Aquí fa referencia als ulls de'n Joan, recordant com eren arran de la mirada d'un home gran que es troba. L'autora fa molta referència a les mirades i juga molt amb elles, per això he decidit agafar aquest fragment. La Mundeta Ventura pateix una evolució a mesura que avança l'obra, passant de ser una dona dèbil, insegura, feble, etc. a ser una dona alliberada, segura de sí mateixa i independent. Això es mostra a l'última pàgina, on ella decideix ajudar a una dona gran a aconseguir un tros de pà que un gos li havia pres. La que narra aquest fragment es la mateixa Mundeta Ventura, en 1ª persona.

Víctor García, 2n BAT D.