Allò que tal vegada s'esdevingué, Joan Oliver

CAÏM: Vols que t'ho digui? Ja n'estic fart, d'aquest país. Tot són prohibicions , tot són traves. Veus aquesta fruita? Doncs és de mira'm i no em tocs. Veus aquell jardí? Doncs si hi entres et guanyaràs una atupada. ¿Veus la teva germana? Doncs passa de llarg i un altre dia, germà. No et pots moure que no t'entrebanquin. Qualsevol dia agafo el sarró i el gaiato i no em veuen més el pèl. Ten-ho per dit.

Aquest fragment el trobem a la pàgina 73 en una conversa de Caïm i Querub en la que Caïm està força tens i nerviós.
En aquest parlament, a més a més de trobar-hi alguna expressió, frase feta o arcaisme, és interessant des del punt de vista dels temes de l'obra; Caïm està enfurismat perquè està no està d'acord en fer sempre tot el que li manen, haver d’obeir a lleis arbitràries, i haver de fer cas de poders que ell qüestiona.
D'aquesta manera Oliver mostra el jove rebel, agosarat i ambiciós en front d'una burgesia conservadora i conformista plena de dogmes i prejudicis ("no et pots moure que no t'entrebanquin").

També podem veure que l'última frase és una anticipació del que passarà al final de l'obra i un reflex també del que va fer l'autor en el seu cas, és a dir, allunyar-se de la seva família i qüestionar les normes i creences de la família burgesa.

Soraya Àvila, 2n BAT C