La importància d'un hereu...

...Tot i així, les rares hores de convivència eren una tortura per a la Laura. Tant com més enlla s'exagerava la importànica espiritual d'en Pere, més distant i desfocat veia el marit. I ell volia un fill, un hereu. La Laura sentia repulsió d'auquell estrany, d'aquell enemic refiat del seu repòs, sense la menor exigència envers ella...

He triat aquest fragment en que Miquel Llor expressa perfectament la tristesa que sent una dona que se sent sola, sense nigú amb qui recolzar-se i a la que amés el seu marit i tota la seva família rebutgen perquè no els dona un hereu.

Laura López Cobos

1 BAT-B

"-I va anar a caure en mans de gent de Barcelona, on tothom va tan mudat, amb aquells badalls de gana que fan pel carrer i el deliri que tenenper casar les noies.

-I rep qui no té la culpa -remuga la Ventura senyant-se un badall encomanat pels badalls imaginaris dels barcelonins.

-Ara que, de bon gust a triar-la, n'ha tingut en Tomàs."

He escollit aquest tros del principi de la novel·la perquè en aquesta novel·la s'hi reflecteix molt bé què pensaven els nobles i burgesos de les persones que no tenien ni béns ni recursos i no tenien treball.

 Aquí l'autor ha fet crítica de la majoria de conservadors se la seva època, donant-los una imatge quasi "arquetípica"

Aleix Arnavat Ferrán 1r BAT B

Retrobar la bellesa

Seus, respires, i observes com de blau és el cel. Feia tant de temps que no el veies així… Desitjaries que fos de nit per poder contemplar les estrelles, que tan insignificant et fan sentir cada cop que les veus –encara que, alhora, sense saber ben bé com, et donen aquella sensació de plenitud i d’immensitat-.

Però, ben mirat, si fos de nit no podries apreciar els colors vius de cadascun dels elements que conformen el paisatge que estàs veient. Com en són, de diferents... Tots tenen aquell tret que els diferencia; aquell matís, aquell to, aquella intensitat...

Per fi, has recordat el que és la bellesa.

María Albà Díaz

1r BAT B

Només en llocs com aquest

Només en llocs com aquest, on es sent el suau so de les fulles xocant contra el vent, on l'aire es pur i transmet tranquil·litat. Només en llocs com aquest, on els edificis son muntanyes, els cotxes son arbres i les preocupacions no son més que un absurd record. Només en llocs com aquest puc dir que realment soc lliure.


Ignacio Escrigas Espitia

 Un paradís molt pròxim

Sovint admirem els paisatges que veiem a la televisió, a les revistes i pensem en la quantitat de llocs increïbles que trobem al món. Sembla que pel simple fet de trobar-se al costat de la nostra casa, no li donem importància a un paisatge com aquest, un paisatge increïble on em perdria durant hores, minuts i segons.

Un lloc de reflexió on el temps no importa, on podem trobar-nos a nosaltres mateixos i de vegades, adonar-nos de quina es la realitat, de que es el que realment importa: ser feliç.

Carlos Ortega Vaquero

1-BAT-B

Dins la natura

Estem menjant, però no en un lloc qualsevol sinó un al qual no acostumem a estar, miris on miris veuràs verd, arbres, natura... Només escoltes silenci, una sensació única al món. I l'hem d'aprofitar, intentar oblidar-nos per un moment de tot i gaudir d'aquest moment.


Yaiza Jiménez
1r BAT B

UN LLOC PER RESPIRAR

Respiro,
Obro els ulls, sol,cel, núvols.
Camino, vegetació,verd,groc, pedres.
Olor a llibertat, esperança.
Respiro,
la meva ment reflexiona:
 On vas? Cap on et dirigeixes?  Ets feliç? Segur que vols seguir? Art ? medicina?
barreja de sensacions,confusions.

Paisatge que em fa reflexiona,ara toca realitat seguir endavant i ser feliç.




Daniela,Serna
1 bat B