Fragment de Ramona, adéu

"Sentia el tuf de les boques del metrom d'olor de taronges fermentades, i m'aguantava la respiració quan passava pel costat de les escales, Però encara em feia més angúnia la bafarada de peus, de la gent refugiada que s'arreplegava vora els forats, o als soterranis perquè no tenien casa de cap mena. Tremolaven, mig morts de por a cada bombardeig. Jo també en tenia, de por, però me l'empassava ben endintre perquè ningú no em noté que buscava el meu marit. El meu marit havia pensat de passar-se als nacionals. Jo feia el cor fort i tenia ganes de trobar-me la Kati i explicar-li que jo, tota sola i sense ajuda de ningú, buscava el meu marit."

Aquest fragment el podem trobar a la pàgina 35, es tracta de la Mundeta Ventura que ens narra les seves vivències durant els bombardejos de 1938 a Barcelona. La Mundeta descriu com és el lloc en el qual es troba, també comenta que està buscant al seu marit, el qual a pensat en canviar-se als nacionalistes, també desitja trobar a la seva amiga Kati.Aquest fragment m'ha impactat per la intenció de l'autora de crear un ambient caòtic i fastigòs, a causa de la referència a les males olors, propi de la guerra.

Xavi Hurtado Daza 2n BAT D

Em veig dansant amb ell ...!

Em veig dansant amb ell en una de les terrasses de Versailles, sota el clar de lluna, i uns desmais al fons, entre gent molt jove i molt bella, amb vestits majestuosos i joies rutilants.I somriures, i valsos dolços, i xampany francès, i llumetes de color blau que fan pampallugues, i sense cap pena a dintre:

 Yo naci para amarte ati sola,
Ramona de mis amores,
Y te amo más de lo posible,
Y es un amor el mío, tan sensible
Que quiero vivir eternamente
Al lado de tus encantos seductores.
                    Tu adorador,Francisco.

El fragment es de la Mundeta Àvia on ens explicar el viatge de noces amb el Francisco, esta situada en la pagina 79 del 15 de desembre de 1894. La Mundeta Avia es una dona somniadora que te un ideal de mon romàntic i al arriba a Paris, aquella ciutat del enamorats on narrar les histories mes boniques , veient ella mateixa aquest somnis com si estigues decebuda de tot aquell món i vulgues tornar a la seva ciutat.

L’ imatge es de un reportatge del fotògraf JOHN & JOSEPH on se plasma el moment on Francisco i la Mundeta Àvia bailant sota un ambient  càlid i con esa llum blava de fons.
http://www.yalgoazul.com/2010/04/un-reportaje-de-boda-espectacular.html

Beatriz Retamal Senes 2 bat D

Fragment de Ramona, Adéu (pàg. 66)

[...] El que més li agradava era quan li besava el clatell. Un pessigolleig suau i endormiscador a l'espinada i, per pocs instants, una irretornable sensació de felicitat. Després, el seu bes la resseguia per tot el cos, aquell bes candent i insegur que li dibuixava la forma del cos, aquell bes que culminaria en l'esclat de l'acte d'amor. Sabia el que representava aquell bes i el desitjava amb tot el delit de la inconsciència [...]

Aquest fragment forma part de la história de la Mundeta Claret, és a dir la neta. Ens descriu el que sent quan en Jordi Soteres, un estudiant i activista, li fa un petó.

Ariadna Borrell Garcia
2n BAT D   

Ramona, adéu

"S'anaven perflinat a poc a poc, eren ells, els mateixos, línies menys difoses, els llibres, els cartells, Che Guevara, Els Beatles, Lenin, la paperassa de propaganda, el conyac que amagava sota el llit i que ara tenia al costat, els discs: There are those who do not imitate. Bob Dylan, magistral Bob, intocable Bob, fidel Bob..."

Pàgina 168

Aquest fragment explica els records que té la Mundeta Claret del pis on vivia quan estava amb el Jordi Soteres, dels quals podem deduir que eren una parella d'universitaris que s'interessaven per la revolució, els drets dels estudiants, la poesia i la música.

Portada de Nashville Skyline de Bob Dylan on apareix el poema de Johnny Cash dedicat a Dylan que comença amb les paraules en cursiva del fragment.


Martí Vallvé
2n BAT D

Ramona, adéu.

Me l’estimo! Me l’estimo! Perquè és un amor secret, el nostre.

(Ramona, adéu, Pag. 202)



Aquest fragment forma part del diari que escriu la Mundeta Jover, és a dir l’àvia, i està escrit el dia 10 de maig de 1901. Ella explica tot el que sent per el seu amor secret, el Victor. La Mundeta Jover durant aquest període escriu en el seu diari freqüentment però de forma breu. Tot el que escriu al llarg d’aquests dies està relacionat amb el que sent per el Victor i sobre la felicitat que sent quan està amb ell.

Aïda Cantos Masdeu

2n BAT D

Ramona, adéu

                                     Imatge treta del "google", autor desconegut, i modificada per mi

Creuava els carrers mentre l’aire fred de la nit deixondia. Desitjava, com més aviat millor, tornar al costat d’ell, estrènyer contra el seu cos una realitat que li era assequible. Sabia que aquelles relacions no li havien proporcionat cap tendresa, cap llarga nit d’amor, cap plenitud. Tenia la certesa que, fracàs darrera fracàs, s’havien necessitat l’un a l’altre i, lligats per la seva impotència, assajaven contínuament la definitiva destrucció. 

Pàgina 69. 

Aquest fragment pertany a la novel·la Ramona, adéu i la Mundeta que parla és ta Claret “la neta”. En aquest paràgraf Claret mostra la seva agonia i angoixa, però alhora la necessitat de l’amor. Tot i haver fracassat varies vegades sempre es busca aquest amor, ja que és un sentiment necessari per viure encara que suposi un patiment continu i inexplicables i diferents emocions. 

Nadina Cisa

2n Bat D

RAMONA, ADÉU

15 de Febrer de 1901

‘’Al balcó de la dispesa veig cada dia un jove de figura esvelta. Vesteix senzillament però amb elegància. Quan surt al carrer, duu un bolet de color negre que li fa joc amb l’americana, molt ben tallada..

Sospito que ve de bona família. No té pas la pinta d’un americanu qualsevol, tampoc la d’un pollu, ni la d’una plaga d’aquests que busquen l’amistat d’una dona per diversió.”

Ramona, adéu, pàg.167, línia 14

Aquest fragment pertany al diari, 15 de febrer de 1901, de la Mundeta Jover , és a dir, l’àvia.

Ens descriu el pensament que ella té d’un jove que veu cada dia des del balcó. És un jove que desprèn elegància i creu que ve de bona família per la seva manera de vestir.

He triat aquest fragment ja que és quan la Mundeta s’hi comença a enamorar, el fet de tenir la imatge i tenir una primera impressió d’una persona que encara no coneixes, crec que és un aspecte interessant que tothom alguna vegada ha fet.

M’agrada molt la manera que té Montserrat Roig de precisar d’aquesta manera la descripció del pensament de la protagonista.

Natàlia Beunza Roig

2n BAT D