Fragment de "Ramona, Adéu". Pàg. 49

"I flames, i crits, i gemecs, i ais, i gent colgada, i braços que es movien entre les runes, i morts. Quina pena, va dir. Aleshores em va mirar ben endintre i em va preguntar si la senyora Comalada era alguna cosa meva i jo li vaig dir que sí, però després li vaig dir que no, que solament era coneguda d' uns parents i com que havia sentit al tranvia que explicaven amb ets i uts això de l' explosió, doncs que havia estat curiositat".

(Ramona, adéu; pàg. 49, línia 10)

En aquest fragment de l' obra "Ramona, Adéu", Montserrat Roig ens descriu mitjançant el personatge de la Mundeta Ventura (la Mundeta mare) un esdeveniment molt important alhora que negre per a la ciutat de Barcelona: un dels bomberdeigs que patí la ciutat durant la Guerra Civil (1936-1939). Tot i que l' autora no ho visqué en primera persona, ens descriu una escena molt real mitjançant una ennumeració de fets i coses que ens donen la impresió d' estar-hi nosaltres.  En aquest fragment es distingeix clarament el recurs de literaturització, doncs sitúa un personatge fictici dins d' un esdeveniment real.
En aquest fragment també es fa referència a les mirades, presents durant tota la novel·la.

FOTO: http://www.elpais.com/recorte/20071005elpepusoc_6/XXLCO/Ies/Imagen_durante_Guerra_Civil.jpg


Adrià Serrat i Simó
2n BAT C

Ramona, adéu (pàgina 202/203)

"25 d'abril de 1901

[...] Víctor, tu alegres la meva vida, tu la voltes de felicitat. Per fi, l'amor!

[...]  

12 de junde de 1901

L'oblidare? El confessor m'ha dit que em cal molta penitència.
Voldria que els membres del meu cos sagnessin com els dels màrtirs. 
Sofriment, molt de sofriment.

15 de junt de 1901
M'ha escrit! I em diu que m'espera demà davant de la cascada del Parc de la Ciutadella.
[...] Però jo no hi aniré. No vull tornar a pecar."

-Aques es un fragment del la Mundeta Jover, l'avia, quan en els seu diari explica els pensaments que té, el que sent envers al Victor Amat, el seu amant. Aquella sensacio de "volger i no poder" perque és pecat; ja que el capella l'hi ha remarcat que peca, que s'aboca al abisme, que l'ha de deixar, sabent ella que aixó és el correcte. Però desde el meu punt de vista aquí l'autora planteja un conflicte en el sentit de la paraula: CORRECTE, perqué, qué es el correcte?: Deixar l'amant per no pecar; ho deixar el que ella sempre ha buscat: l'amor?
-  He trobat també, que aquí la Mondeta, és sent com en els llibres d'amor que ella llegeix i l'hi agraden tant; aquests alt i baixos, aquest sentiment de l'amor verdader, el amor dramatic novelesc ( "Sofriment, molt de sofriment").

-He escollit aquest fragment, perqué ha la vida segurmanet sens ha pantejat, ho sens plantejará, el conflicte amb el que és correcte i el que no, reflectin així, que aquest fragment és de la Mundeta Jover, però que és planteja als tres personatges, ja que és un conflicte que es pot manofestar en totes les èpoques.

- He escollit aquesta imatge perqué al llegir el fragment, crec que la Mondeta sent el seu cort lligat, empresonat a fer el que ella no sent.
(image de: www.blog.clarin.com)

Marina Pàmies Vidiella 

2n BAT D

Ramona, adéu

"El que més li agradava era quan li besava el clatell. Un pessigolleig suau i endormiscador a l'espinada per pocs instants, una irretornable sensació de felicitat. Després, el seu bes la resseguia per tot el cos, aquell bes que culminaria en l'esclat de l'acte d'amor." 

(Ramona, adéu; p.66, línia 14)

Aquest fragment pertany a la Mundeta Claret i el seu 'amor', en Jordi Soteres, un jove estudiant i activista. Que veia en la Mundeta una forma de desig i no de compromís tal i com ella es pensava i es descobreix més tard.

 En aquesta part del text, Montserrat Roig ens descriu els seus sentiments a través de moments de passió i amor entre els dos joves. També ens indica quins eren els gustos d'en Jordi que l'incitaven a l'acte d'amor explicats per la  Mundeta de forma detallada.

Jordi Roig  2n BAT C

Fragment de "Ramona, adéu" Pàg. 35

Sentia el tuf de les boques del metro, d'olor de taronges fermentades, i m'aguantava la respiració quan passava pel costat de les escales. Però encara em feia més angúnia la bafarada de peus, de suor de peus, de la gent refugiada que s'areplegava vora els forats, o als soterranis perquè no tenien casa de cap mena. Tremolaven, mig morts de por a cada bombardeig. Jo també en tenia de por, però me l'empassava ben endintre perquè ningú notés que buscava al meu marit.  


En aquest fragment explica la Mundeta Ventura( Mundeta  mare) els bombardejos que hi van haver a Barcelona, concretament el que hi va haver el cinema Colisèum. El narrador és 3a persona omnicient, d'estil indirecte, perquè ens explica detalladament com van ser els bombardejos i sobre tot juga amb els adjectius d'olor per donar més realitat. I ens mostra a una Mundeta forta, una dona que lluita per trobar al seu marit.


Andrea Patiño Mancebón 2 BAT D

Fragment de Ramona,Adéu.

Quina delícia , estimar-nos d’amagat , i s’asseien sota uns lledoners i es besaven .Una calma atapeïda, agonitzant , senyorejava l’estiu del trenta-quatre. Una calma espessa. Ni una mica de boirim a la carretera de l’Arrabassada . Ni una fulla va caure , ni una espurna de vent , ni una clapa de pols , a la carretera de l’Arrabassada. Ningú no sabrà el nombre d’abraçades que ens donarem , les besades que  ens regalarem . Ningú no les podrà comptar.

(Ramona, adéu. Pàg 174 . lín 8 .) 

Aquest fragment , ens parla sobre el que sent  la mundeta Ventura cap al Ignasi ,i a l’hora,  de l’amor que tenen  d’amagat, un amor  que per ella sembla etern, on ningú sabrà les vegades que es veuran , es besaran i s’abraçaran .

Descriu molt detalladament el moment que els dos amants viuen , ja que , aquests petits instants , per la mundeta , son únics.

Elena Simón Faulo
2BatD

Ramona, adéu

10 de gener del 1899.

“Avui un negre núvol ha enfosquit la ciutat. Són les quatre de la tarda i sembla l’hora de sopar. Ha plogut tot el dia i només se sent soroll d’algun cotxe que travessa Gràcia per anar a Barcelona. (...) Fa molt de fred i els geranis del balcó se m’han glaçat. (...) Canvio sovint d’estat d’ànim, m’entristeixo i de sobte em posaria a cantar. En Francisco diu que no m’entén.” (Pàgina 117)

Aquest fragment pertany al diari, 10 de gener del 1899, de la Mundeta Jover (l’àvia). Pel context podem deduir diversos aspectes: el moment del dia que viu una de les protagonistes del llibre “són les quatre de la tarda”, l’època de l’any “10 de gener”, “Fa molt de fred i els geranis del balcó se m’han glaçat”, per tant és hivern, però a la vegada, també, ho podem saber perquè a l’hivern es fa fosc més d’hora, l’estat d’ànim de la Mundeta Jover “Canvio sovint d’estat d’ànim, m’entristeixo i de sobte em posaria a cantar”, etc.

He triat aquest fragment perquè a part que podem analitzar molts aspectes temporals, m’hi sento identificada, doncs jo també canvio d’estat d’ànim quan fa mal temps o trobo a falta les hores de sol a les tardes. A més, en el fragment “En Francisco diu que no m’entén” reflexa que no tothom té aquesta sensació.

ARIADNA TERRADELLAS (2 BAT- D)

Fragment de Ramona, adéu

"Ni una mica de boirim a la carretera de l'Arrabassada. Ni una fulla va caure, ni una espurna de vent, ni una clapa de pols, a la carretera de l'Arrabasada. Ningú no sabrà el nombre d'abraçades que ens donarem, les besades que ens regalarem. Ningú no les podrà comptar."

(Ramona, adéu, pàg.174, línia 15)

Aquest fragment tracta l'amor d'amagat de la Mundeta Ventura (la mundeta mare) amb l’Ignasi Costa, un activista esquerrà.

El lloc que es cita és la carretera de l'Arrabassada, situada als voltants de Valldoreix. Aquests dos personatges es van enamorar durant l'estiu de 1934 en aquest poble. Per això es reunien d'amagat en la carretera esmentada anteriorment per poder compartir el seu amor. Cal dir que la descripció del paisatge més l'amor que sent la Mundeta pot representar la perfecció que rep ella en aquells moments amb l'Ignasi.

David Vendrell Cabanillas 2n BAT D