Fragment de Ramona, adéu

"Ni una mica de boirim a la carretera de l'Arrabassada. Ni una fulla va caure, ni una espurna de vent, ni una clapa de pols, a la carretera de l'Arrabasada. Ningú no sabrà el nombre d'abraçades que ens donarem, les besades que ens regalarem. Ningú no les podrà comptar."

(Ramona, adéu, pàg.174, línia 15)

Aquest fragment tracta l'amor d'amagat de la Mundeta Ventura (la mundeta mare) amb l’Ignasi Costa, un activista esquerrà.

El lloc que es cita és la carretera de l'Arrabassada, situada als voltants de Valldoreix. Aquests dos personatges es van enamorar durant l'estiu de 1934 en aquest poble. Per això es reunien d'amagat en la carretera esmentada anteriorment per poder compartir el seu amor. Cal dir que la descripció del paisatge més l'amor que sent la Mundeta pot representar la perfecció que rep ella en aquells moments amb l'Ignasi.

David Vendrell Cabanillas 2n BAT D

fragment de Ramona, adéu (pàg. 170)

En Jordi, a qui, després de la nit passada, voldria no veure més, voldria que fos un bocí de record, un fragment de memòria, la part més dolça d'una bella història.

Aquest és un fragment dit pel narrador extern que narra la vida de Mundeta Claret, la tercera de les Mundetes.

Aquestes paraules representen les ganes que té la Mundeta d'oblidar el Jordi després del que li ha fet. Són refleixons com aquesta les que porten a la Mundeta a canviar radicalment, potser perquè creu que és l'única manera que té d'oblidar el Jordi o potser perquè és un cop tan fort que fa deixar enrera la seva part més benèvola. 

Sovint tots voldríem que, alguna cosa que ha estat important per nosaltres, és convertís en un no-res en un simple record, però de vegades, no és tan senzill. Crec que a la Mundeta l'ajuda molt veure com és en realitat en Jordi.

Soraya Àvila

2n Bat C

Fragment de Ramona, adéu

"I els seus ulls, no els ha vistos mai, els seus ulls.
Com vol que els vegi, si són meus. És gairebé
impossible: els miralls no te n'ensenyen ni el color.

Però hi ha altres coses que reflecteixen la imatge, quan és bonica. Si vostè mirava l'aigua, amb paciència i cautament, hi atraparia dues llumetes que brillen i que volen traspassar les ones."
(Ramona, adéu, pàg.126, línia 24)

Aquest fragment pertany al moment en que la Mundeta Ventura coneix l'Ignasi, un noi que, com ella, estiueja a Valldoreix.
Amb tan sols unes ratlles, M. Roig és capaç de descriure aquest encontre especial i reflectir la màgia i la fragilitat que conté, i com passa lentament, amb la por dels dos joves d’espatllar-lo.
L’autora fa, al mateix temps, un retrat dels dos personatges: la Mundeta com una noia tímida, que no se sap apreciar, perquè des que era petita la seva mare li ha dit que no valia res, i l’Ignasi, un noi diferent, que no es comporta com la majoria de joves, i que només per la seva forma de parlar ja veiem que és especial.

M’agradaria destacar, sobretot, el joc d’ulls i mirades, present al llarg de tota la novel·la.

Maria Grifoll Nogués

2n BAT C

Fragment de Ramona, adéu.

"I mai no entenia on acabava l'amor i on començava l'oblit."

      (Ramona, adéu. Pàg 77. lín 2.) 

Aquest fragment es tracta d'unes  paraules esmentades per la Mundeta Claret fent referència a la seva relació amb en Jordi.

La Mundeta Claret està enamorada d'en Jordi, un jove emprenedor i molt bohemi que porta una vida de reivindicació, modernitat i inconformisme.
En Jordi es nega a fer que la seva relació amb la Mundeta vagi més enllà del sexe perquè es nega a dur una relació típica, ell no vol compromisos.

La Mundeta exteriorment expressa que a ella ja li està bé aquest tipus de relació, però en realitat ella l'únic que vol es un compromís per part dels dos en aquesta relació, ja que el que realment desitja és sentir-se estimada per en Jordi i que cap més dona el pugui posseir. Per això ella sofreix molt al veure la vida despreocupada de la seva relació que en Jordi assoleix i al no saber si ell se l'estima de debó o només la fa servir com a objecte sexual, fet que a ella li provoca una inseguretat terrible.

Albert Salas

2n Bat C

Poema III

Mykonos (agost 2010)

Vares venir fins on jo dormia
i em vas despertar,
i em vas convidar a tenir set,
una gran set per a la qual
et vas fer copa on jo la pogués beure.
                                     
                                                                         Joan VINYOLI. Llibre d'amic (1955-1959)

A través dels temperaments

FOTO: http://www.caib.es/sacmicrofront/archivopub.do?ctrl=MCRST149ZI24116&id=24116

      A TRAVÉS DELS TEMPERAMENTS

Uns pins massa sensibles es revinclen
deixant sentir com se saben patètics
mentre compleixen aquest deure líric  
d'expressió del vent, que arriba net.

Les arrels cruixen sordes, i les branques

exulten de dolor, per proclamar

que és greu que bufi l'esperit. El vent,

quan surt del bosc, va tot podrit de queixes.

Gabriel Ferrater

Alumne: Adrià Serrat

2n. BAT C



Diumenge

Els ocells de la llum se'n van a jóc
i ens deixen a les branques un subtil
tremolor de petites veritats.
Cal perdre l'ànima d'arbust. Un altre
sentiment transitori s'ha gastat.
Ens aixequem, i amb por de no saber
retrobar a temps qui som i què volem,
anem tornant ben poc a poc. La tarda,
la brasa imatge nostra, nerviosa
però abnegada mare de la cendra,
s'apaga, i es respira la pudor
del tabac refredat. Hem estat sols,
però ara ens estrenyem als colls d'embut
(colzes amb colzes, passos que es fan nosa)
per vessar dins el poble l'imprecís
record d'uns camps trencats, al.luvials
deixes de camions, d'uns camins curts
com un alè cansat, i uns arbres vius
que ja se n'ha fet llenya. Ens confonem
amb els que s'han quedat, i que ara surten
dels balls i de les coves de penombra
gelatinosa, i tots trepitgem besos
que la tarda ha endurit, i ara es parteixen
en dues valves, com un musclo, i cauen.
Un nen que se li ha rebentat el globus
llança un plor viperí. Tots ens mirem
i riem satisfets. Cap de nosaltres
no és gaire amunt en l'escala dels éssers.

                                                                         Eduard Juanpere Ciurana 2n BAT D