Fragment de Ramona, adéu

"I els seus ulls, no els ha vistos mai, els seus ulls.
Com vol que els vegi, si són meus. És gairebé
impossible: els miralls no te n'ensenyen ni el color.

Però hi ha altres coses que reflecteixen la imatge, quan és bonica. Si vostè mirava l'aigua, amb paciència i cautament, hi atraparia dues llumetes que brillen i que volen traspassar les ones."
(Ramona, adéu, pàg.126, línia 24)

Aquest fragment pertany al moment en que la Mundeta Ventura coneix l'Ignasi, un noi que, com ella, estiueja a Valldoreix.
Amb tan sols unes ratlles, M. Roig és capaç de descriure aquest encontre especial i reflectir la màgia i la fragilitat que conté, i com passa lentament, amb la por dels dos joves d’espatllar-lo.
L’autora fa, al mateix temps, un retrat dels dos personatges: la Mundeta com una noia tímida, que no se sap apreciar, perquè des que era petita la seva mare li ha dit que no valia res, i l’Ignasi, un noi diferent, que no es comporta com la majoria de joves, i que només per la seva forma de parlar ja veiem que és especial.

M’agradaria destacar, sobretot, el joc d’ulls i mirades, present al llarg de tota la novel·la.

Maria Grifoll Nogués

2n BAT C