Poema

FLORAL, de Gabriel Ferrater

La primavera del cinquanta-dos, les noies
portaven bruses blanques i rebeques
verdes, i pel carrer sentíem el fresseig
precipitat de flors i fulles on s'amaguen
els negres cuirs de l'ametller. Vaig fer
trenta anys, que també em semblen prematurs.
Però cap vent no en fa justícia. Romanen,
inconvincents i eixuts, sota cada any
que va venint per recobrir l'edat
distreta, el blanc atònit i el verd aspre,
i aquell ventet menut pels llargs carrers
de noies i flors i fulles, el record
que se me'n va, de tan confús, cap al futur,
se'm fa desig, i la memòria em verdeja.

Andrea Patiño Mancebón, 2n bat

Gabriel Ferrater: poema Dits + imatge

Dits

Lleugera, s’iniciava
la pluja d’una nit.
Lleugers, es confiaven
els teus dits entre els meus dits.
Un instant menut d’adéu.
Oh, només per dos dies.
Em somreies a través
del llagrimeig que plovia
damunt el teu abric de cuir.

Tremolor dels bruscos túnels
per on te’m perds: cor confús,
aquesta nit faig engrunes
amb la traça del record
que tinc als dits. Buits dos dies,
van prémer l’ombra del toc
dels teus dits, quan te’m perdies.

                                               Natàlia Beunza Roig

                              2n Bat D

                                   23-09-2010

    

A l'atenció dels lectors (aforismes de Manuel de Pedrolo)

És convenient procurar-se llibres no recomanables.
Mai no es llegeix prou encara que es llegeixi massa.
És bo trobar-se en un llibre, o trobar-hi l'altre.
Sovint és aconsellable fer lectures clandestines.