Un camí ple d'esparregueres

Un altre camí.
Sembla que no s'acabi mai, ens endinsem dins d'un bosc desconegut, ple de vegetació, la natura ens envolta i ens ensenya la seva bellesa a mesura que passem pel seu costat, desorientats, parats en el temps.
Només hem de prendre una decisió, quin camí agafem per anar endevant i trobar el final.


Irene Esteban
1 Bat B

Estem perduts!!

Muntanya amunt, muntanya a baix, arbres que s'apropen i s'allunyen, el soroll dels ocells, i el vent que s'apropa suaument, busquem espàrrecs i se'ns fa l'hora, on som? No ho sabem, però s'està tan bé al camp, que no passa res per perdres, estem amb la natura, no estem sols, deixem enrere la ciutat, on tot i viure sempre estem patint per exàmens, pel treball, o pel que sigui. Mirem a l'esquerra, i mirem a la dreta, continuem sense saber on som, però el verd tan intens del camp ens dona alegria, no ens deixà desanimar-nos, ens obliga a ser feliços!

Julián López Ávila, 1r BAT B

Verd

El verd és un color ple d'esperança, vida, alegria, totes les sensacions que es poden sentir quan estàs ben acompanyat. Aquest és el meu color, i el color d'un paisatge, suau i fresc, que desprèn llibertat; i si tot això som capaços d'ajuntar-ho amb les persones que et fan riure dia a dia, aconseguim que una caminada dura es faci tan senzilla i divertida com veure un ocell volar.

Perquè tots sabem que  els moments viscuts en llocs com aquest són inoblidables.

Ada Vernet
1r Bat- B

La piuladissa dels ocells. Aixeques el cap i els teus ulls topen amb uns feixos de llum que t'enceguen. Un joc entre els raigs i les fulles, esquivant-se els uns als altres amb l'ajuda d'una suau brisa. Petites clarianes on el Sol trenca l'ombra.

Orla Torrallardona - 1r Bat B

Llibertat

Miris on miris et toparas amb el color verd. Miris on miris et trobaras amb arbres. Miris on miris sentiras la llibertat i la tranquilitat que t'envolta. Pensar que estas a prop de la ciutat on només pots sentir estrés i soroll, i tu això no ho pots notar en aquest moment és una sensació molt bona. Respires i sents l'aire pur. Escoltes i només sents el soroll del vent que xoca amb els arbres o algún ocellet cantant. Potser és llibertat, potser no, però aquest paisatge realment em tranquilitza.

Henar Alonso, 1r BAT B 

El camí de la natura

Els camins que anàvem recorrent ens portaven a endinsar-nos cada vegada més en la natura.  Els arbres i flors creaven un paisatge harmònic, d’una verdor inacabable. En un ambient silenciós, respiràvem l’aire de muntanya amb una sensació de llibertat i tranquil·litat. Des de ben amunt, veiem com el mar i les muntanyes quedaven difoses en l’horitzó que semblava no tenir final.  

Eva Pujals Vidal

1r de BAT B

Paisatge

Una tonalitat de verds m’envoltava, pot ser em distreia aquell horitzó blavós que no sap ningú on va a parar, o les petites pedres del sòl d’un color marronós, però jo mantenia la vista fixada en la varietat d’arbres que se'm creuaven. Alguns de fulla perenne, d'altres de fulla caduca, però tots verds. Les fulles dels arbres queien, volaven, el vent les portava lluny. Algunes fulles em punxaven, d'altres pot ser ni em tocaven, però elles seguien volant. 

Helena Nualart Puig 

1r BAT B