Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany

Sobre els llibres i els autors:

Pilar Prim, Narcís Oller
http://www.xtec.cat/~jpallas/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Pilar-Prim-un-classic-catala-de-Narcis-Oller/video/3319431/

Mar i cel
, Àngel Guimerà:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/angel-guimera
http://grup62.cat/lecturanda/mar_i_cel/durant_la_lectura.html

Supervivent d'un cant remot, Josep Carner:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-carner
http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=512

Jardí vora el mar, Mercè Rodoreda:
http://www.elmati.cat/article/3776/jardi-vora-el-mar
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda/detall
http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/
http://www.mercerodoreda.cat/index.php

Antígona, de Salvador Espriu:

http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=733

"El temps de les paraules" (reportatge): http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=652&p_ex=salvador%20espriu

"Retalls TV3" (vida i obra): http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/3alacarta/video/2725310/

reportatge exposició "He mirat aquesta terra" (2013-2014):
http://www.cccb.org/ca/video-exposici_reportatge_espriu_he_mirat_aquesta_terra-44961

Tempestat de flama, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/bartomeu-rossello-porcel

https://josepbargallo.wordpress.com/2013/01/25/el-sonet-a-lobra-de-rossello-porcel/

http://es.slideshare.net/laiarivelles/bartomeu-rossello-porcel

http://es.slideshare.net/monicaherruz/bartomeu-rossell-prcel?related=1

Maria del Mar Bonet canta Rosselló-Pòrcel (youtube):

http://www.escriptors.cat/autors/rosselloporcelb/vincles.php


Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders

http://www.iec.cat/perecalders/

http://lletra.uoc.edu/ca/pere-caldersmulti#multimedia19492


diumenge, 26 de febrer del 2012

Rèplica que Tirant fa a Plaerdemavida

"És el temor de quedar avergonyint per sempre el que em priva de guanyar-me el paradís en aquest món i el repòs en l’altre. Tot i això, diré que em sembla, que en temps adversos, els parents i els amics es tornen enemics. Heu de saber que el meu desig més innocent o és altre que servir aquella a la qual pertanyo,i pertanyeré fins que la vida em deixi, amb tot l’amor d’aquest món; i amb aquesta promesa de fe vull viure i vull morir. Si la teva voluntat i el meu desig es posessin d’acord, la meva ànima es consolaria d’allò més, perquè tot això que ara em passa no és res més que el temor a la vergonya."


Aquest fragment del llibre Tirant lo Blanc forma part del capítol CCXXXIII. He escollit aquest text perquè reflexa la vulnerabilitat del personatge i el desig que sent per Carmesina. Aquí podem veure la part més humana i sensible del protagonista, Tirant, en què dóna a conèixer el gran temor que té, temor a no aconseguir la seva estimada, Carmesina. En les batalles i guerres veiem la gran fortalesa de Tirant, però quan es tracta de l’amor, com en aquest cas, el propi Tirant reconeix la seva por, a la vegada, que anhela fortament a la princesa. Crec que aquest fragment ajuda a conèixer la part més profunda de Tirant i confirma el gran amor que sent cap a Carmesina, deixant de banda el caràcter heroic que adquireix en altres parts de la novel·la.

Eva Pujals Vidal
1r de BAT B

Un amor massa gran

"No vull perdre la cosa que més estimo i que tant he desitjat, i penso que si continuem puc ser el causant d'alguna cosa que ho agreugés tot. Ja em sembla massa gran el pecat que he comès venint aquí, que amb una flata com aquesta m'hauria d'ccir a mi mateix! I no us penseu, donsella, que me'n vaig perquè tingui por, no, sinó perquè l'amor que sento per la Princesa és enorme. Quan ella sàpiga que li he estat tan a prop, però que, per gran amor, no he volgut enutjar-la, em tindrà encara amb més consideració i llavors em donarà un amor infinit."


He triat aquest fragment del llibre perquè m'agrada molt com Joanot Martorell transmet els sentiments de Tirant. En aquest fragment Tirant prefereix marxar de l'habitació de Carmesina que enutjar-la perquè el seu amor per ella es molt gran i vol que quan la Princesa sàpiga això sigui recompensat amb el seu amor.

Yaiza Jiménez Yeste
1 BAT B

dissabte, 25 de febrer del 2012

Més enllà de les paraules





La Princesa va prendre ràpidament el mirall i amb passos accelerats va entrar a la seva cambra pensant que hi trobaria el retrat d'alguna dona pintada, però no hi veié res més que la seva cara. Llavors va comprendre que la festa anava per ella, i es va admirar molt que un home pogués declarar-se a una dama sense parlar.







He escollit aquest fragment perquè m'ha agradat molt ja que ens mostra que moltes vegades hi ha coses que no es poden expressar amb paraules i que un simple gest pot reflectir els nostres sentiments. 


Nerea García Gutiérrez
1r BAT B






divendres, 24 de febrer del 2012

La mar






Cosí meu, de moment no necesiteu saber el meu mal; i jo no tinc altre mal sinó que l'aire de la mar m'ha transtornat tot.









M'agrada aquest fragment perqué Tirant té vergonya de dir-li a Diafebus que està enamorat, i això ens fa veure que fins i tot al cavaller més fort i valent li pot faltar valor quan la batalla que es lliura és la del amor.

Irene Esteban
1r de Bat B

-Estimo.

"Que mai no he sentit un mal tan gran com el que ara sento, que ben aviat em portarà a una mort miserable o a una glòria reposada, ja que la finalitat de totes aquestes coses és el dolor, a causa que l'amor comporta amargor"
[...]

"Estimo"




He triat aquest fragment ja que penso que es molt bonic, Tirant se sent enamorat i crec que Joanot Martorell expressa molt bé en l'obra aquests sentiments.



Laura López Cobos
1r BAT  B 

dijous, 23 de febrer del 2012

Res com l'amor

Senyora, la imatge que aquí veureu em pot donar mort o vida. 
Maneu-li, altesa, que em tingui pietat





He escollit aquest fragment, perquè em sembla una manera original, senzilla però sobretot romàntica per declarar l'amor a una persona.
Aquí Tirant demostra com es sent lligat als sentiments d'una dona, de Carmesina, i decideix deixar les pors i dir-li tot el que sent.





Ada Vernet Crua
1r Bat - B

No hi ha virtut que no es trobi en ella.

I el dia de les justes es va vestir amb aquella mitja i aquella sabata. I tothom que hi va assistir i que el veia s’admirava de les pedres precioses tan singulars i fines que duia. I deien que mai s’havia vist una sabata de cuir tan rica. I en aquella cama no portava cap mena d’arnès, sinó que només en portava a l’esquerra, i semblava que estava molt bé. Com a plomall, sobre l’elmet, hi portava quatre pilars d’or i el sant Graal fet a la manera d’aquell que Galeàs, el bon cavaller, va conquerir. Sobre el Sant Graal hi havia la pinta que la princesa li havia donat, amb un motet que, per a qui sabia llegir, deia: No hi ha virtut que no es trobi en ella. I així va sortir aquell dia.
(Tirant lo Blanc, pàg.189, lín.15)

En aquest fragment Joanot Martorell presta gran atenció al detall i a la descripció de la roba de Tirant. Aquí es veu el gran amor que sent Tirant per Carmesina, i la manera com l'idolatra. Considera que Carmesina té tot allò que fa falta a una dona i la té per sobre de totes les altres. Tracta com si fos sagrat tot allò relacionat amb la seva estimada: la mitja amb què la va tocar per sota les faldilles la va brodar amb pedres precioses, porta la seva pinta sobre l'elmet, entre pilars d'or. És un fragment molt romàntic.

Orla Torrallardona Murphy
1r Bat B