HISTÒRIA CASTRENSE

Si els hagués manat de saltar per la finestra, ho haurien fet gairebé amb alegria, perquè hi confiaven cegament.

Fins que un dia els ordenà que saltessin per la finestra, i aleshores desertaren tots, perquè un home que disposa coses així no és de fiar.

Aquest és un conte breu que pertany al llibre "Invasió subtil i altres contes", publicat per Pere Calders l'any 1978.

En aquest conte es pot observar com Pere Calders compara un grup de soldats que confiaven cegament en el que deia el seu superior, amb aquell comportament humà que tenen moltes persones de confiar tant en algú, sense importar el que diguin o facin. En el cas del conte, el punt on els soldats se n'adonen de que no poden continuar fent cas a les coses que manava el seu superior, és quan els ordena que es llencin per la finestra. Amb el conte també ens mostra que la gent que atempta contra la vida dels altres no és de fiar.

Roger Roca Navarro
2n BAT C

PERE CALDERS - PASSOS COMPTATS

Des del revolt, vaig preguntar on començava aquell camí, i uns caçadors m'explicaren que just on es retallava la silueta del salze damunt l'horitzó. Vaig caminar fins a escorxar-me els peus i, en arribar al salze, un home clavat a terra em digué que allò no era cap començament, sinó un dels finals. En descobrir la meva mirada d'estupor -i qui sap si d'espant-, l'home clavat a terra em recomanà que no fes escarafalls i que em busqués un sot arrecerat i a mida abans no es pongués el sol. «Després -afegí- tot són presses».

Aquest conte breu es troba al recull Invasió subtil i altres contes de Pere Calders, i parla sobre la vida. Comença amb l'inici de la vida, quan naixem, on un home pregunta a dos caçadors on comença un camí, i ells li indiquen, i en arribar-hi es troba un home que li diu que allò no és l'inici, sinó el final. El que vol transmetre el conte és que no gaudim de la vida, sinó que seguim uns passos fins al final, per tal d'aconseguir uns objectius, i així perdem la nostra oportunitat de viure, ja que sense adonar-nos haurem viscut, però sense viure, perquè haurem seguit un camí pautat i marcat per uns objectius sense aprofitar la vida. 

Miriam Forcadell Estrem

2n BAT C

EL MILLOR AMIC, Pere Calders

-sí, i em digué que no en sabia un borrall. Va

explicar-me que duia un artifici que traduïa els seus

pensament i els ampliava d’una manera sonora, fos

quin fos l’idioma del seu interlocutor. A la inversa,

l’aparell recollia les paraules de l’altre i les servia al

seu enteniment clares i netes. << Tot automàtic?>>,

vaig preguntar-li. <<Tot>>, va respondre’m . Vaig allar-

gar-li la mà amb ganes de felicitar-lo( encara no em

sé avenir de la meva audàcia), però ell no corres-

pongué. Fou una situació delicada, que per un mo-

ment va enfredorir l’entrevista. Sóc tan sensible a

aquests detalls! 

Aquest fragment pertany al conte “El meu millor amic”, que es troba dintre el recull Invasió subtil i altres contes.

Ens parla d’un aparell que té l’extraterrestre que li permet parlar qualsevol idioma amb qualsevol persona. El narrador és un boletaire que per casualitat es topa amb aquest extraterrestre  i comença una conversació amb ell, quan l’alien li explica la utilitat que té l’aparell el narrador el vol felicitar però l’altre no hi accedeix.

Es tracta d’un conte on hi trobem un realisme màgic, ja que hi ha la presencia d'un esser de ficció això provoca una perspectiva fora de la realitat.

Hicham Zariouhi

2 BAT D

Literatura catalana 

TOT ESPERIT, Pere Calders

TOT ESPERIT

'Vaig rebre un imprès a mitjan setembre, i a primers d'octubre em van venir a veure dos inspectors joves, un xicot i una noia.
Els va bastar poca conversa per a dir-me que jo era un fantasma, i que no m'espantés perquè no era pas sol. M'explicaren que nous mètodes estadístics posaven al descobert una gran quantitat de casos d'aquest peculiar estat civil.
Jo estava serè (vaporós, em digueren ells) i encara no em sentia esverat.'


Aquest fragment del conte pertany al recull Invasió subtil i altres contes de Pere Calders, gran representant del realisme màgic. Podem veure que el narrador en primera persona del singular ens explica com dos inspectors arriben a casa seva i li comuniquen que és un fantasma, però en canvi, al sentir la notícia, no es posa nerviós.
En aquest fragment es pot veure el realisme màgic que utilitza l'autor, el qual eleva una situació quotidiana, en aquest cas l'arribada de dos inspectors a casa seva, i acaba elevant aquesta situació a un punt còmic, al comunicar que és un fantasma. També cal reflectir el vocabulari entenedor que utilitza l'autor, i també amb un to humorístic al descriure's vaporós, cosa que caracteritza els fantasmes.
En conclusió, he escollit aquest fragment del conte per que trobo que l'autor utilitza l'humor en moltes de les històries que explica, però aquest fragment en concret m'ha cridat l'atenció.

Ramon Aymamí Pérez
2n BAT-C
Literatura Catalana

VINC PER DONAR FE

"Aquesta devia ésser la fi del vampir, perquè no tornà a causar molèsties i no se n'hauria parlat més de no ser per un periodista de Barcelona que vingué al poble per fer-ne un reportatge. Embolicà una cosa tan diàfana com la que acabo d'explicar parlant amb les comares, preguntant, escatint, sense ni tan sols respectar el dolor de les famílies perjudicades, inventant novel.les prescindint del mal que feia"

Aquest fragment pertany al conte Vinc per donar fe escrit per Pere Calders, màxim representant del realisme màgic a Catalunya, i publicat l'any 1978 dins del recull Invasió subtil i altres contes. En el mateix any es va representar el muntatge teatral anomenat Antaviana, creat a partir d'un recull de contes de Calders.
He escollit aquest fragment perquè l'autor ens ofereix una paròdia sobre la mort, ja que tracta amb un to irònic l'aparició d'un vampir al poble on viu el narrador del conte. Es podria dir que tracta l'història amb  humor negre i fent una versió humorística de la novel.la gòtica. Fa una crítica de l'estupidesa humana, demostra que molts dels prejudicis que té la gent donen lloc a realitzar accions incoherents, pròpies de la tossuderia de les persones.

Júlia Infantes Gombau

NO SE SAP MAI

                                                                     

 De les quatre rodes del cotxe , n´hi havia una que girava al revés . Però era la bona , perquè provava d´allunyar-nos  d´una corba que ens va desmanegar a tots.

Aquest es un conte breu situat al recull de contes Invasió subtil i altres contes publicat l´any 1978.

Amb aquest conte el que pretenia Calders era fer una reflexió en la que la diferencia no significa malament , sinó que fins i tot pot
ser correcte , ja que moltes vegades es la societat la que s´equivoca.

 Calders en aquest conte el que buscava era elogiar el pensament independent , aquell pensament que no es deixa condicionar per la societat , aquell pensament que ha provocat l´evolució de la societat, i per mostrar aquesta intenció utilitza una metàfora del cotxe insinuat que es refereix a la societat i les rodes es un altre metàfora de les persones .

Adrián Cruz Camacho , 2bat-D

Conte breu de Pere Calders

OBCECACIÓ

Entre anar al cel o quedar-se a casa, va preferir això darrer, a desgrat del poder de la propaganda contrària, i del fet que a casa seva hi havia goteres i moltes i molt variades privacions.

Aquest és un conte breu del recull Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders publicat l'any 1978 rere l'èxit del muntatge teatral d'Antaviana que va dur a terme la companyia Dagoll Dagom basat en un dels seus contes. 
Obcecació parla sobre l'actitud que tenen moltes persones que en front de l'oportunitat de millora per por al canvi, per por a enfrontar-se a situacions desconegudes, escolleixen quedar-se en la situació en la que estan, tot i que hi tinguin problemes o els perjudiqui, ja que els és més còmode resignar-se i seguir en aquesta situació. En aquest conte, el protagonista no es creu el que li han dit sobre el cel i no hi vol anar tot i que anar-hi suposaria estar en condicions més bones que les que troba a casa seva.

Eva Fernández
2n bat C