Tirant arriba a Constantinoble i s’enamora de
Carmesina // Cap. 118 Pag. 52
[–No vulgueu turmentar més la meva persona –va dir
Tirant–, que mai no he sentit un mal tan greu com el que ara sento, que em farà
morir com un desgraciat o em donarà glòria si la fortuna no em va a la conta,
perquè la fi de totes aquestes coses és el dolor, perquè l’amor es amarg.]
He seleccionat aquest fragment perquè em
sembla que, aquí, Tirant mostra el seu punt dèbil, ja que a passat de ser un
cavaller fort i segur de si mateix a ser un home ferit per amor, i això a sigut
realment difícil d’acceptar per a ell. Crec que potser aquí Joanot MARTORELL a volgut
demostrar que, en realitat, Tirant no és aquell cavaller que sempre sortia victoriós,
sinó que és un home com qualsevol altre.
Laura Sánchez Hidalgo
1 BAT C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada