Cap.117, pàg.49

"La primera és per la pèrdua del vostre fill, el príncep; que no ha de saber greu a la vostra majestat, perquè ha mort servint Déu; ja que ell us l'havia donat, ell us l'ha volgut treure pel seu bé, perquè l'ha fet anar a la glòria del paradís. I per això l'heu de lloar molt, i ell, que és misericordiós i té un pietat infinita, us ha de donar en aquest món pròspera i llarga vida i, després de mort, glòria eterna."

Trobo interessant aquest fragment de la obra en que, un cop Tirant ha arribat al regne de Constantinoble simbolitzant l’esperança que necessita el poble, recita un discurs que reconforta als seus habitants, un discurs que elogia l’honor del fill de l’Emperador i lloa el seu coratge, que és el que el porta juntament amb Déu i aporta orgull i goig al pare.

Tirant mostra tota la seva força i valor que exhorta, amb aquest al·legat, als habitants a alçar-se i no rendir-se, seguir lluitant pel seu poble.

Laia Arnau Bas, 1 BAT C