Gelosia
Gelós estava el crepuscle
de veure'm amb l'amat meu.
La pluja envià per desunir-nos
i el vent féu vindre d'espia
Al-Russafà de València (segle XII)
He escollit aquest poema perquè trobo molt interessant la personificació que fa amb els elements de la natura, als que atribueix un carà cter gelós, i la connotació negativa que es dóna al crepuscle, d'immensa bellesa.
Laia Arnau Bas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada