Les pigues
Aixecà l'esguard vers les estrelles
i elles, encisades de tanta boniquesa,
van trontollar, i caure, una a una,
sobre la galta, on, amb enveja,
les he vistes ennegrir, una a una.
Ibn AL-LABBANA de Dénia (s. XI)
He escollit aquest poema perquè m'agrada la forma que té de descriure la
bellesa de la noia, dient que n'és tal, que fins i tot les estrelles -que sempre han sigut un referent de bellesa- l'envegen. També m'han agradat les metàfores que fa servir quan parla de les seves pigues, d'una forma tan imaginativa.
Eva Fernández 1r bat C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada