El lleopard

Llotges obertes a la mar daurada.

Falcons de coll febril. Noies pageses,

per venir a l'alcova del senyor,

porten collars, arracades i anells

d'or hieràtic. Clergues nus d'acer,

óssos tentinejant entre els tapissos,

riure de llima del foll. Els grans porcs

et duien a l'ullal l'estrip de mort,

i la mà teva els ha arrencat l'escrot.

Llunes i flautes dins els teus jardins.

No hi pensis més. Esperes la visita

del teu diner. Guantat com sempre, gris,

t'ha de llegir les xifres que per tu

són la Llei. Si ho demanes, amb veu sorda,

repassarà la llista de les coses

que ell, el submís, et permet. Potser sí

que en un extrem del parc, pots fer posar

la gàbia, i tenir-hi un lleopard.

Cridar l'atenció? No gens. El xòfer

li donarà el menjar. Cada matí

tu hi aniràs, a escoltar com s'escruixen

costelles de vells pencos. Tot el temps

fumaràs àvid, i tornat a casa

tindràs pressa a passar-te per les mans

molta aigua de colònia. Les bèsties

puden tan fort. Hauràs d'apujar el sou

del xòfer. Ara sap, cada matí,

que al cor del ric hi grunyen passions

ennuegades com les que ell, de nen,

sentia rogallar en la nit dels mísers,

quan dormia a la cambra dels seus pares.

 

                                                                                         Jordi Roig-2n BAT C