Recordo ben bé els preparatius del nostre viatge i el sol alegre que feia el matí que vam sortir de casa: l’últim matí feliç., l’últim dia que vaig veure les nenes, l’àvia i el pare, Vahé. L’última abraçada dels pares, els petons de les nenes, de l’àvia:
-Marik, estigues tranquil•la –deia l’àvia-. No pateixis per les nenes ni per Vahé.
-Ni per les roses –va afegir el pare-. Les trobaràs ben cuidades quan torneu, les teves roses.
Aquest fragment de Quadern d’Aram, pertany al capítol III, Carnet d’Aram, Atenes. (pàgina 53).
He escollit aquest fragment perquè queda ben reflectit el record i l’enyorança per la seva família i per la vida que tenia abans, sense preocupacions ni tantes responsabilitats, sense problemes, quan era petit.
Aquí comença la tragèdia, que ens arriba per mitjà del quadern que escriu Aram, però diu que encara li fa massa mal escriure sobre la seva família, ja que li resulta difícil.
Els recordatoris que fa Aram, serveixen per fer present la bellesa i per lluitar contra l’oblit, ser positiu davant la barbàrie.
Aquests records, d’alguna manera, a Aram i a la seva mare els hi serveixen per poder seguir endavant amb el viatge, que és llarg i ple d’obstacles.
Per altra banda, hi trobem elements al llarg de l’obra que configuren el costat bo de la vida, el desig que hi ha en la idea que la vida és un regal. En són bons exemples les referències a les roses. A Aram les roses li recorden a la seva mare, com les que tenia al jardí de casa seva, a la seva infantesa i a les darreres paraules que va escoltar del pare. La bellesa de les roses, mai morirà. 
Aquesta imatge, de la fotógrafa Anne Geddes, per una part reflexa la infantesa, que Aram ha de deixar tant sobtadament i que sempre recorda i les ROSES.
ALEXANDRA COBAS
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada