Quadern d'Aram, M. À. Anglada

1923. Marik-Marsella (pàg. 145)

L'Aram no estava en millors condicions de serenitat perquè no es podia treure del cap, aquests dies, la mort del seu pare, del nostre Vahé. Una cosa era saber-ho d'una manera difusa, i una altra ha estat el xoc amb la brutal crueltat dels fets. A més, ell s'havia fet un escut amb la imaginació, veient-lo entre els rebels que s'havien unit a Rubén -com hi hauria pogut arribar, a les seves files? El seu mateix desig el persuadia que el seu pare havia mort en el combat contra els botxins turcs, amb les armes a la mà. Però Vahé no tenia cap més arma que la seva poesia.

Aquestes paraules van ser escrites per Marik després de l'accident que Aram pateix bussejant i que el deixa durant força dies postrat al llit. Marik culpa les circumstàncies de la mort de Vahé de l'accident del seu fill, ja que, com que Aram estava molt afectat, no es va poder concentrar prou.

En aquest fragment, la poeta que escriu novel·les torna a fer ús del lirisme que la caracteritza, sobretot en la darrera frase. Amb això, l'autora pretén subratllar la injusta situació de tots aquells que pateixen un genocidi, aquells que, indefensos, moren sota les armes i la violència dels seus exterminadors. Així, el fragment reafirma a Anglada com una defensora dels drets del pobles, que denuncia amb la seva obra els crims que aquests han patit. El fet d'oposar en el mateix paràgraf el que Aram s'havia imaginat (que el seu pare morí lluitant a les files dels rebels) i la vertadera realitat, encara exagera més el sentiment d'indefensió dels armenis davant de la persecució dels turcs.

Per últim, crec que Anglada també pretenia dotar la poesia (i la llengua en general) de poder i posar-la per davant de la lluita com a mitjà per defensar la identitat i els ideals de cadascú.

La imatge es tracta d'un poema visual de Joan Brossa, que crec que il·lustra molt bé les últimes paraules del fragment. (http://queusdire.blogspot.com/2008/04/joan-brossa-poemes-objecte.html)

Maria Grifoll Nogués

2n BAT C