Quadern d’Aram

Fins a perdre’s de vista

Que a l’orient regni la pau.

Que els solcs s’impregnin de suor

No pas de sang!

Que el poble més petit, al so de la cítara,

S’ompli de cants de lloança!

Que a ponent la terra sigui fecunda.

Que l’estel es fongui en rosada,

Que l’espiga esdevingui or!

Damunt les muntanyes, mentre les ovelles pasturen,

que brotin els borrons i les flors!

Que al nord brilli l’abundor,

Que la falç s’enfonsi sense parar

En l’oceà dels forments!

I els graners, obrint-se a la collita,

Escampin l’alegria!

Que a migdia els fruits siguin innombrables,

La mel brilli al cor dels ruscos,

que el vi ragi a doll, que les copes es desbordin!

I quan la muller jove enforni el bon pa,

Que s’il·lumini d’amor!

Petit fragment de un dels poemes de la obra Quadern d'Aram. El podem trobem concretament, a la pàgina 131.

El poema està escrit per Daniel varujan. En el poema es pot veure reflexat aquelles ganes de llibertat, trencar les cadenes que els oprimeixen, acabar amb la ocupació Turca e intentar aixecar de nou el país i poder començar de nou, per tant es ressalta aquest gran amor cap Armènia. Ens fa una petita descripció de la seva terra i com vol que torni a ser, També  en ressalta aquest esperit de lluitador, de seguir endavant i recuperar aquell antic esplendor.

La imatge que he pujat és una fotografia extreta del google, que ens mostra les ganes de trencar aquestes cadenes que oprimeixen la seva terra, poder refer el país i prospera cap a un futur millor.

Oriol Perelló Català