Tinc aquí, damunt la meva taula,
un xic de terra d'Armènia.
que m'oferia el seu cor -sense imaginar-se
que alhora em donava el dels seus avis.
No en puc separa els ulls -com si hi haguéssim arrelat.
Terra porpra. Em pregunto: d'on li ve aquesta vermellor?
Però, amarant-se alhora de vida i de sol,
xopant-se de totes les ferides,
havia d'enrogir per força.
Color de sang, em dic,
terra porpra de segur, car és Armènia...
Potser hi roman un xic de llavor
que em va donar la vida, un reflex de l'aurora
a qui dec mirada fosca,
aquest cor on batega un foc sorgit
a les mateixes fonts d'Èufrates,
aquest cor on cova l'amor alhora que la revolta...
...
Terra propra, exiliada -beretatge, relíquia,
ofrena, eixam -just quan un poema
fremeix sota la meva ploma, sovint ploro
veient aquest ínfim bocí
d'Armènia, rugeixo -encloent l'ànima
dintre e la meva mà,
armo el meu puny!
Daniel Varujan
Aquest fragment és un dels poemes que apareixen a Quadern d'Aram, concretament, a la pàgina 85.
El poema és de l'escriptor armeni Daniel varujan, poeta en què s'inspira el leimotiv de la novel·la, el pare d'Aram, Vahè. En ell hi podem veure reflexat un enorme esperit patriòtic, una gran exaltació per la seva estimada Armènia, la seva terra. Ens la descriu com una terra lluitadora, que ha passat mals tràngols i que ha patit com cap altre, però que tot i això no es perd l'esperit armeni, un esperit lluitador que segueix endavant. També hi veiem una clara referència a la conservació de la memòria històrica i cultural d'un país. Tot això ens ho mostra a partir de la inspiració d'un petit fragment de terra que es troba.
La imatge que he pujat és una fotografia que vaig fer, ja fa un temps, de la Senyera situada a l'ermita de Santa Anna, a Castellvell del Camp. Crec que és una imatge adient ja que puc fer la comparació entre els dos països: Armènia i Catalunya. La nostra sempre ha estat una terra de lluita, una terra perseguida, els habitants de la qual també s'han vist perseguits algun cop per un altre país i han hagut d'exiliar-se deixant enrere la seva terra. Per tant, també mostra l'esperit de conservar la memòria del passat que Maria Àngels Anglada ens vol transmetre amb el seu llibre.
Albert Salas
2n Bat C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada