Vaig aturar el cotxe, ells altra feina tenien que no pas mirar-me: es van tirar sobre els effendis, els van arrencar els vestits i els van despullar; els deixaren ben nus, tal com van venir al món. Les pobres víctimes, indefenses, altra vegada amb les mans lligades, van ser colpejades, empeses i lligades, cada un en un arbre. Després els bandits van treure els seus punyals, i entre els crits escruixidors d'aquells innocents els van apunyalar a sang freda, una i altra vegada. Els seus crits de dolor i d'impotència em trencaven el cor. Així van morir tots cinc, apunyalats, sense poder defensar-se.Aquest fragment, el que m'ha impactat més, pertany a l'obra "Quadrem d'Aram" de Maria Àngels Anglada. Es localitza a la pàgina 155. En aquest, es narra l'assassinat de Vahé, el pare d'Aram. L'autora utilitza una estratègia narrativa: reserva per al final de la novel·la el moment de més dramatisme (els detalls de la mort de Vahé) i contribueix també a mantenir l’interès del lector pel relat. Es narrat per un narrador testimoni intern, un taxista turc. La seva aportació com a narrador es limita als documents que Marik cus al quadern, i amb els quals el quadern s’acaba. Trobem l'ús d'un mot de llengua armènia, effendis, que significa senyors. Per acabar, crec que l'autora té l'intenció de què ens imaginem i que compartim el dolor i el patiment de Vahé i dels altres quatre effendis a partir de tots els detalls que ens proporciona en el fragment. La imatge fa referència als cinc arbres on aquests van ser assassinats pels "maleïts" turcs, segons l'autora.
David Vendrell Cabanillas 2n BAT D
David Vendrell Cabanillas 2n BAT D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada