Quadre pintat per Gabriel Ferrater al Mas Picarany

Sobre els llibres i els autors:

Pilar Prim, Narcís Oller
http://www.xtec.cat/~jpallas/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Pilar-Prim-un-classic-catala-de-Narcis-Oller/video/3319431/

Mar i cel
, Àngel Guimerà:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/angel-guimera
http://grup62.cat/lecturanda/mar_i_cel/durant_la_lectura.html

Supervivent d'un cant remot, Josep Carner:
http://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-carner
http://www.escriptors.cat/autors/carnerj/pagina.php?id_sec=512

Jardí vora el mar, Mercè Rodoreda:
http://www.elmati.cat/article/3776/jardi-vora-el-mar
http://lletra.uoc.edu/ca/autora/merce-rodoreda/detall
http://www.lletra.cat/expo/mercerodoreda/
http://www.mercerodoreda.cat/index.php

Antígona, de Salvador Espriu:

http://www.escriptors.cat/autors/esprius/pagina.php?id_sec=733

"El temps de les paraules" (reportatge): http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=652&p_ex=salvador%20espriu

"Retalls TV3" (vida i obra): http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/3alacarta/video/2725310/

reportatge exposició "He mirat aquesta terra" (2013-2014):
http://www.cccb.org/ca/video-exposici_reportatge_espriu_he_mirat_aquesta_terra-44961

Tempestat de flama, de Bartomeu Rosselló-Pòrcel:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/bartomeu-rossello-porcel

https://josepbargallo.wordpress.com/2013/01/25/el-sonet-a-lobra-de-rossello-porcel/

http://es.slideshare.net/laiarivelles/bartomeu-rossello-porcel

http://es.slideshare.net/monicaherruz/bartomeu-rossell-prcel?related=1

Maria del Mar Bonet canta Rosselló-Pòrcel (youtube):

http://www.escriptors.cat/autors/rosselloporcelb/vincles.php


Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders:

http://lletra.uoc.edu/ca/autor/pere-calders

http://www.iec.cat/perecalders/

http://lletra.uoc.edu/ca/pere-caldersmulti#multimedia19492


dimarts, 17 de maig del 2011

Màrius Torres

la seva ombra camina sobre l'aigua captiva
dels rius, dels llacs i de les mars. I jo, a la riba,

penso, en veure'ls passar, per quin caprici els déus
fan i desfan per sempre meravelles tan breus...

Aquest fragment són els dos ultims duets del poema ELS NÚVOLS de Màrius Torres, escrit l'any 1938.
He escollit aquest fragment perquè el trobo molt explicatiu del que vol transmetre, l'efimeritat de la bellesa.
També m'agrada com s'aparta de l'escena quan diu "I jo, a la riba" on ens podem imaginar ell observant els núvols i preguntant-se qui decideix el destí de les persones.



És una foto d'uns núvols dublinesos que vaig fer quan hi vaig estar l'estiu del 2008.

dissabte, 14 de maig del 2011

El dia


Que vives semblen
entre l' herba i els núvols
les ombres fràgils!El vent les esbarria;
la boira les apaga.


El poema és una de les tannkes de l'autor Marius Torres que pertany a l' apartat " Entre l' herba i els núvols" de la seva obra. La tannka és una composició poètica japonesa. Significa "poema curt". Consta de 31 síl·labes repartides en 5 versos plans sense rima, que segueixen la mesura 5-7-5-7-7. La tanka es dóna a conèixer en la

literatura catalana en la primera meitat del segle passat de la mà de Carles Riba que en fou un gran conreador. Tot el poema està dividit en diversos temes com “el dia”, “un arbre”, “l'amor”, “la nit”, “la mort”, “una atzarola” i “una rosa”. La tannka El dia fa referència com d'altres a la natura i l'autor expressa els seus sentiments i sensacions personals.
El llenguatge poètic és estàndard i utilitza el camp semàntic de la naturalesa: herba, núvols, vent i boira.


Eduard Juanpere Ciurana
2n BAT D

diumenge, 8 de maig del 2011

Quadern d'Aram

"Encara hi va haver una altra sorpresa: el meu amic Daco, naturalista empordanès, especialista en dracs, va publicar un article en què afirmava, amb pèls i senyals, que havia observat la presència, fins ara totalment ignorada, d'un Agama Stellio en una paret seca de Cadaqués. No s'ho explicava, tan sols n'havia fet l'observació. Com podia trobar-se el drac de Rodes a l'altra punta de la Mediterrània?"


Aquest fragment pertany al primer capítol de la novel·la Quadern d'Aram de Maria Àngels Anglada, el qual es titula Agama Stellio. He escollit aquest fragment perque fa referència a la presència, inesperada, d'una espècie de drac anomenada Agama Stellio pròpia de l'illa de Rodes, a Cadaqués. Aquest fet, en un principi intranscendent, simbolitza que la mediterrània a tots ens acull, que és un territori on podem viure tots i a més a més ens marca el que, fins al final de l'obra, serà una constant, l'interès pel paisatge i la cultura mediterrània.


Xavi Hurtado

dijous, 5 de maig del 2011

"La ciutat llunyana".


<<Aux captifs, aux vaincus, à bien d'autres, encor>>


BAUDELAIRE
Ara que el braç potent de les fúries aterra

la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,
batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
1939



Aquest poema forma part de "Com un foc invisible... Antologia poètica" de Marius Torres, i va ser escrit en la tercera etapa del poeta.

La poesia està feta per quatre estrofes (dos quartets i dos tercets), és a dir, segueix l'estructura d'un sonet a la italiana. Té una rima consonant, la qual segueix l'ordre ABAB-CDCD-EFF-EHH. Els versos són alexandrins amb cesura. Els versos femenins i masculins es van creuant fins arribar als tercets, on el primer vers és femení i els altres dos, masculins. 

Abans de començar a parlar del contingut, m'agradaria fer menció del vers introductori de Baudelaire, el qual fa una mena de 'crida' a tots aquells que han perdut la seva pàtria (la traducció és: "als capitus, als vençuts i encara a molts altres...")

Passant al poema, a la primera estrofa l'autor ens fa saber que la República ha caigut i per tant, tots els ideals i els somnis que tenien els noucentistes han caigut per terra. A més, demana ajuda a la Pàtria. A la segona estrofa comença a clarejar l'esperança dient que encara que caigui ara la seva 'ciutat ideal' ells esperaran el seu torn, fins que una nova generació torni a aixecar tot el que el franquisme destruirà. Als dos tercets, l'autor continua donant l'esperança malgrat la derrota.

Podem detectar la presència del jo col·lectiu ja que parla en nom de tots aquells que anyoren la seva pàtria. Aquest poema va ser escrit el 1939, l'any que va acabar la Guerra Civil Espanyola amb victoria dels franquistes. En aquella època ell ja era al sanatori, ja que patia de tuberculosi i va morir als 32 anys a causa d'aquesta malaltia. Dita malaltia marcarà la vida del poeta i això ho reflectirà als seus poemes. 

Utilitza moltíssimes metàfores (veu de bronze=veu de l'esperança, ciutat que s'enfonsa, braç potent de les fúries=tropes enemigues...).

He escollit aquesta obra perquè em va agradar bastant la manera de donar esperança al resurgiment dels que van caure quan Franco va accedir al poder d'Espanya i perquè el tema de la Guerra Civil és un que m'atreu força. La fotografia és extreta del Google i l'he escollida perquè mostra un exili, cosa que van viure gran part dels que van quedar sobreviure a la guerra i que seguidors de la República.

Víctor García, 2n BAT D

AL PRESENT MÀRIUS TORRES


Alguna nit molt íntima, i distès amb esforç,
m'he dit, en l'interval dels somnis i els records:
-L'eternitat és sols un present que s’eixampla-

Potser l'arrel divina que es soterra en mi
¿és sols aquest afany, tan difícil de dir, 
de viure en un present una mica més ample?
                                                         Gener 1938







Aquest fragment pertany al poema Al present que forma part de l'antologia poètica de Màrius Torres. Forma part de la segona etapa de l'obra de Torres.
El fragment forma part d'un sonet a la italiana. He copiat aquest dos últims versos ja que trobo que Torres parla d'un tema que fins al moment no havíem vist amb tanta profunditat. 
Aquest tros del sonet parla d'una reflexió que va fer un nit molt íntima i és:pensa en el present i en el que suposa això. 
En aquesta reflexió ens parla del valor de l'eternitat i es pregunta si aquesta eternitat no és el mateix que un present una mica més ample, és a dir, que l'eternitat és ara, cada moment pot ser etern sempre i quan sigui recordat. 
Comença amb una comparació d' ell i Déu en el moment d'adreçar-se davant del present, és a dir, compara el que Déu fa davant l'eternitat i el que fa ell davant d'aquest present.
Hi podem trobar algunes figures retòriques com: metàfores, preguntes retòriques, comparació. 

Pel que fa l’estructura és un sonet a la italiana i per tant són dos quartets i dos tercets de rima consonant i de versos alexandrins amb cesura. 
la rima és: ABAB CDCD EEF GGF. 


La fotografia està feta per mi. És el terrat de casa meva, un desaigua. L'he triat perquè penso que representa el que diu el poema i la situació de Màrius Torres tancat al Sanatori Puig d'Olena igual que les fulles estan tancades per la petita reixa. Aquestes fulles tancades veuen passar el present i recuperen els moments que volen. 


Nadina Cisa Ribas
2n bat D

dimecres, 4 de maig del 2011

Màrius Torres

PARAULES DE LA NIT

Home, sigues prudent. Amb la teva mesura,
ni et pots mesurar tu, ni estrènyer l'Univers.
Fusta en la meva mar, ombra en el meu esmerç,
limita't a la llei de la teva natura.

Aquest fragment és la primera estrofa del poema Paraules de la Nit del llibre Com un foc invisible... de Màrius Torres, que va ser escrit el 1937.
Aquesta estrofa està formada per quatre versos alexandrins, que tenen rima consonant A B B A. En el poema en general fa referències a la natura com podem veure a l'estrofa, com per exemple: natura, mar, Univers...
En aquesta estrofa l'autor ens vol donar a entendre que l'home no pot dominar la natura sinó que en forma part d'ella.

Aïda Cantos Masdeu


FEBRER, MÀRIUS TORRES.


Daurats migdies dels minvants d'hivern!
Ara és temps de morir, que la vida comença.
Com un foc invisible, meravellós, intern,

sota la terra nua batega el crit etern
de la larva, l'arrel i la semença.
Així els antics, en gerres de rústega faiença,
guardaven el vi de Falern.
                                             (1937)





Aquest poema pertany a l’antologia poètica de Marius Torres Com un foc invisible... (pàgina 49).
He escollit l'última estrofa del poema Febrer perquè conté el vers que dóna nom a l’antologia.
El poema està format per 3 estrofes, anomenades estances, totes de set versos. Pel que fa al nombre de síl·labes alterna versos alexandrins i decasíl·labs. La rima de la última estofa és ABAABBA.
En el poema, Màrius Torres ens descriu com la natura és comença a regenerar durant el mes de Febrer.
Peró a part de que la natura comença a reviure, Màrius Torres també ens afirma que “ara és temps de morir”.



Ariadna Borrell.
PRESÈNCIA


Torno a sentir els teus passos allà lluny, en la llum.
En mesuro, amb el to i el ritme, la distància.
Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rància,
una ràfega ardent del teu antic perfum!

Els records, els sentits, tota la meva vida,
callen, davant l'angoixa vigilant de l'oïda
que et persegueix en el silenci on et reculls.

                                                      
                                                        1938


                                               Màrius Torres






Aquest text correspont a un fragment del sonet Presència, de Màrius Torres, concretament són el segon quartet i el primer tercet. He triat aquest fragment perquè m'ha agradat molt com aconsegueix descriure el que sentim (amb l'oïda) mentre algú s'allunya. M'ha transmès la sensació d'estar amb els ulls tancats i captar el que passa al voltant només pels sentits de l'olfacte i l'oïda. La fotografia, descriu la imatge que m'ha vingut al cap quan he llegit per primer cop el poema: la d'algú caminant de qui només sents la seva olor i els seus passos.
A més, com podem observar en la data del poema, pertany a la segona etapa de l'autor i, per tant, encara hi ha la presnència d'una gran influència simbolista: les referències sensorials.



Júlia Vilafranca Molero

LA CIUTAT LLUNYANA, MÀRIUS TORRES.

Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d’ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda’ns: -la terra no sabrà mai mentir.
Entre tants crits estranys, que la teva veu pura
ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol
que creure i esperar la nova arquitectura
amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s’enfonsa!
Més llunyana, més lliure, una altra n’hi ha potser,
que ens envia, per sobre d’aquest temps presoner,
batecs d’aire i de fe. La d’una veu de bronze
que de torres altíssimes s’allarga pels camins,
i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.

1939








ALEXANDRA COBAS









dilluns, 2 de maig del 2011

Mozart




Enduts d' un ritme fàcil i profund,
també els nostres compassos voldrien, un a un,
volar i somriure.
També la nostra llei és una gràcia ardent,
ala d' un ordre en moviment,
ràpida, lliure...
Potser la nostra vida sigui un mal intrument,
però és música,viure!
1941
El poema s'ubica en la tercera etapa de Màrius Torres (39-42).El poema té una estructurar formal   3 estrofes on 2 son tercets i el ultim és de dos. La mètrica es polimètrica podem tenir de 6 fins 12 però si té rima asonante en els pars (A-A-B/C-C-B/C-B) te una constància rítmica en el poema com també musicalitat. La forma del poema son els teclats de un piano on per aixo fa esment a Mozart  un gran pianista i compositor de la música clàssica, on la seva música es fluida avegades rapida avegades lent però sempre amb molta perfecció i volent arribar a l'anima.
El tema principal és l'art de la música i la identificació amb la vida: on a principi de la primera estrofa te fa posar dintre "Enduts"amb uns ritmes que te emportant. I aixo ho fa relació amb un jo col·lectiu "nostres compassos" com si els batecs de la vida fossin rapids i lents ( com les de una cançó) és música encara el instrument no este afinat sona.
Per aixo, al ultima estrofa parlar de si la seves vides encara que visquin en unes condicions desfavorables encara viuen i es lo que compta. 
La fotografia és la família de Mozart(germana el pare i ell amb 7 anys) en el viatge: Leopold (el pare)interpretant el violi, Mozart el clavecí , Naneri la germana cantant "Acuarela"de Louis Carrogis Carmontelle per 1973. He escollit aquesta imagen per la tranquil·litat que dona per veure un nen ple de energia amb les persones que estima i Màrius Torres amb ganes de ser lliure i poder somriure com quan era petit.

Beatriz Retamal Senes
2bat D  

Com un foc invisible...

Com una lira ronca, per la pluja de plata
feien càlids  arpegis les llargues mans del vent.
¿Què salvava les flors del jardí? Mortament,
les branques s'agitaven, dolorosa sonata

sobre els vidres glaçats i rígits de foscor.
La nit era tot música. Les fienstres obertes
portaven, de les castes avingudes desertes,
aquella olor de tera del vent de la tardor

sobre la veu, pàl·lida, tenebrosa,
com, d'un foc d'agonies, un riu de vida fosa...
Mories poc a poc i et tornaves, cantant,
una ombra que tenia la forma del teu cant.

Aquests són els 3 darrers quartets del poema Lorelei de Màrius Torres.
L'estil de Torres es caracteritza per voler mostrar-nos els seus pensaments i emocions a través d'altres elements, com la natura o la música, tal i com podem valorar en aquest fragment, on se'ns parla de l'amor a través d'un seguit de metàfores i imatges les quals  barregen la música amb la naturalesa. Una naturalesa fosca, trista, ambientada durant la nit, una nit amb una melodia de fons que porta al poeta l'amor. Però no un amor pur, feliç, sinó que aquell amor que ha esdevingut una font de dolor i no pas de felicitat. Per tant podem veure aquesta lluita, aquest equilibri entre Eros i Thanatos, una tòpic de la literatura.

He escollit aquest quadre del pintor Van Gogh perquè amb aquesta tonalitat fosca i a l'hora amb tant de moviment em transmet, en part, la temàtica del poema

Albert Salas
2n Bat C