Doncs, una estona que jo anava a peu, vam trobar una dona mig ajaguda a la vora del camí. I em va allargar un nen molt petit i em va dir tot panteixant:
- Emporteu-vos el nen, que jo no puc més.
I jo vaig agafar el nen a coll. Però en Grigor i la Marik, que s’havien adonat de tot, van pujar la dona al carro, i abans d’arribar a la ciutat, ja era morta els braços de la mare. I jo vaig pensar que qui sap d’on venia i quines coses terribles no devia haver vist, i la pell de nen es pot dir que em va caure de cop.
Aquest fragment pertany el llibre de Quadern d’Aram, i el podem localitzar a la pàgina 79. En aquest fragment el que escriu el diari és Aram i ens comenta el seu viatge iniciàtic, com ho podem veure amb la última frase “la pell de nen es pot dir que va caure de cop”.
Aram ens explica una de les vivències que el van commoure més en l’exili, diu que el fet de trobar-se una dona mig morta amb un nen petit els braços el va fer madurar de cop, a la força, ja que va veure la realitat del que estava passant al seu voltant. Per tant, aquest és un dels fets que va fer que Aram es fes gran de cop.
Aïda Cantos Masdeu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada