Records

M'he adonat que Aram recorda sobretot alguns episodis del nostre èxode. Els recorda separats. Em fa l'efecte que ha volgut oblidar el temps passat a l'Armènia oriental, a ECmiadzin i a Jerevan, perquè va ser molt dur per a un noi, quasi un infant per l'edat. Infants sense infantesa, a milers. Jo, però, ho recorda tot. Prou voldria enfonsar molts records més endins del cervell, allà on deuen anar a parar les coses oblidades, voldria endofonsar-ho com les llavors a la terra vermella, però no puc. El temps feliç, els anys de Trebisonda, queden al darrere, ells sí, com les monedes d'or d'un tresor perdut. Sort que em resten els poemes de Vahé, una part d'ell mateix: mooltes vegades poso els seus llibres sota el coixí, a la nit. No el vull oblidar mai. No puc perdonar.

He triat aquest fragment perquè m'ha agradat molt com l'autora planteja el fet de recordar o no unes vivències tant desagradables. Mnetre la mare ho recorda tot nítidament i, per molt que vol, tracta d'oblidar-ho, Aram evita pensar-hi, ho esborra tot de la seva memòria. Potser depén de cadascú com s'afronten uns fets com aquests; però el que està clar és que cap dels dos volen oblidar mai, i intentent que aquest sigui l'únic record que els resti, les coses bones i positives, com per exemple Vahè, viscudes a Armènia.
He escollit aquesta foto perquè és un recurs que utilizta molta gent per tal de no oblidar certes coses, cosa que mai Marik o Aram hauran de fer per recordar tot el que han viscut.






Quadern d'Aram, Maria Àngels Anglada.


Júlia Vilafranca