Que vives semblem
entre l’herba i els núvols
les ombres fràgils!
El vent les esbarria;
la boira les apaga.
A la finestra
de la meva enyorança,
els miosotis → fidel record
es marceixen de veure
sempre el mateix paisatge.
 |
Paisatge de Sant Quirze Safaja, des del Sanatori de Puig d’Olena |
Aquesta tannka pertany al llibre Com un foc invisible... Antologia poètica de Marius Torres, una tria de vint-i-sis poemes escrits entre 1936 i 1942.
La tannka es una poesia tradicional japonesa format per cinc versos de 5-7-5-7-7 síl·labes. Les tannkas fan referència a la natura o a situacions quotidianes per expressar sentiments i sensacions.
En aquesta tannka Torres apel·la als sentits, amb diferents imatges i sensacions que experimenta quan el sol és ben alt i ho il·lumina tot, o quan, un cop s’ha post, la foscor envaeix el món. Per a Màrius Torres, de dia nosaltres no som més que unes ombres fràgils, que el vent s’emporta d’un costat a l’altre, sempre amb la mateixa rutina, en un mateix paisatge. Per això enyora el poder sortir a fora del sanatori i veure sempre el mateix paisatge per la mateixa finestra on el temps passa.
Andrea Patiño Mancebón 2n BAT D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada