Això és la joia

Això és la joia -ser un ocell, creuar

un cel on la tempesta deixà una pau intensa.

I això és la mort - tancar els ulls, escoltar

el silenci de quan la música comença. 

Aquest poema pertany al llibre: Com un foc invisible...Antologia poètica de l'autor Màrius Torres. 

El títol del poema és: Això és la joia, i es localitza a la pàgina 78. 

Aquest poema està compost per dues estrofes de dos versos cadascuna. Pel que fa la mètrica és regular i els versos rimen entre sí, formant l'estructura: A-B , A-B, els versos són de dotze síl.labes.

Els tema principal d'aquest poema és la mort, vista com una cosa positiva. A la primera estrofa esmenta que un ocell és la joia, representa la vida, i a la segona, ens diu què és la mort. 

Fa referència a l'ocell, al cel, a la pau intensa, a la joia , per a descriure la vida, i fa servir els termes tancar els ulls que en aquest context vol dir no tornar a veure-hi més, despedir-se de la vida, i el concepte silenci. 

Si ens fixem amb la data en que va ser escrit aquest poema es pot deduir que l'autor ja tenia la malaltia molt avançada i ell mateix coneixia quin era el seu estat físic, per això escriu sobre el tema de la mort i de la vida com si res. 

El llenguatge que utilitza és col.loquial i el registre és estàndard. He triat aquest poema ja que és fàcil d'interpretar i m'agrada saber com hi ha persones que sabent i coneixent el seu estat, parlen de la mort com una cosa bonica.

Natàlia.