FEBRER, Màrius Torres

Febrer

[...]
     Daurats migdies dels minvants d'hivern!
Ara és temps de morir, que la vida comença.

Com un foc invisible, meravellós, intern,

sota la terra nua batega el crit etern

     de la larva, l'arrel i la semença.

Així els antics, en gerres de rústega faiença,

     guardaven el vi de Falern.

                                              1937

Aquest és un fragment del poema Febrer de l'obra Com un foc invisible... de Màrius Torres.

Correspon a la tercera i última estrofa que, com les altres dues alterna versos alexandrins amb versos decasíl·labs al primer i al cinquè, i es tanca amb un vers octosíl·lab. La rima és ABAABBA.

En aquesta estrofa, els poeta ens situa, amb el primer vers, cap a finals d’hivern, en concret al Febrer, com ens indica el títol. En aquesta època és quan la natura es prepara per renéixer amb força. El poeta descriu aquest impuls de la natura amb la metonímia “un crit etern de la larva, l'arrel i la semença [llavor, 1]” i el compara a un “foc invisible, meravellós, intern”. Els últims dos versos compara altra vegada aquesta força renaixedora de la naturalesa amb la maduració que el vi de Falern [vi històric de l'antiga Roma que actualment encara es produeix al Lazio i a Mondragone, 2] dins de gerres de faiença [ceràmica o porcellana, 3].

El que m’agrada d’aquest poema és la gran antítesi que el poeta presenta de morir a l’inici de la primavera, quan la vida esclata. Des de sempre els autors han utilitzat la tardor o l’hivern per representar l’època de la mort, per això aquest poema em va sorprendre molt. La forma com Màrius Torres es pren la mort, amb un to positiu, a diferència d’altres poemes seus, en qua l’ecceptació de la mort és més pessimista/resignada. Com contraposa el fet de morir amb la bellesa i la joventut de la primavera és el que més m’ha impressionat dels poemes de l’autor.

1* www.diccionari.cat

2* http://ca.wikipedia.org/wiki/Falern

3* http://forum.wordreference.com/showthread.php?t=837032

He triat aquest imatge perquè crec representa molt bé l'inici de la vida i de la primavera.

Maria Grifoll Nogués