15 de febrer de 1901
Hi ha, a sota mateix, dues botigues a peu pla al mig, la portalada gran de la nostra casa, que és a la part solana. M'estic tot el dia al balcó, regant les plantes, veient com la gent passa, com parla, com s'atura davant de les botigues. Faria juguesques per tal d'endevinar qui ocupa els cotxes, la vida de la gent que baixa dels tramvies. Vull dir que m'agradaria saber-ne les històries. De vegades me les invento com si es tractés de persones conegudes.
He triat aquest fragment perquè m'agrada molt com l'autora reflecteix, però sense dir-ho, les ganes de la Mudeta Jové de sortir volant i de viure alguna d'aquelles aventures que llegeix als llibres que tant li agraden. S'imagina coses sobre la gent que veu passar mentre mira pel balcó perquè no pot fer res més que això, imaginar-s'ho.
Crec que aquesta imatge, de Banksy, un artista que m'agrada molt, reflecteix perfectament el que li passa a la Mundeta.
Júlia Vilafranca Molero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada