Fragment Ramona, adéu (pàgina 48)

''Pels voltants del cinema Colisèum no es podia fer ni un pas. Les ambulàncies corrien, amb els xiulets, i en tornaves de noves. Eren ambulàncies militars. La gent cridava, s'amuntegava, tots es donaven empentes per passar. Els soldats deien, per favor, per favor, no destorbeu.

Una criatura plorava, amb la candela penjant. Venia i despareixia amb la nuvolada de remolins. Jo vaig pensar, no t'hi deixaran arribar. En un costat hi havia una dona grossa i escabellada que donava moltes explicacions.''

Aquest fragment pertany al començament de la novel·la, en ell la Mundeta Ventura descriu la situació de Barcelona durant els bombardejos del 1938 a Barcelona, com es trobava la ciutat en aquell moment i com  ho va viure ella. És el moment en que buscava el seu marit i la seva amiga Kati abans de parlar amb una dona grossa a prop del Colisèum.
M' agrada la manera en que descriu tota la ciutat amb molt detall i com reflecteix l'angoixa que sent la mundeta amb tota aquella situació.



Eduard Juanpere Ciurana
2n Bat D