Immòbils fugitius de la ciutat.
A canvi del meu cor que els acompanya,
em brinden llur romàntica amistat.
Arbres de soca vella o consumida:
testimonis d'infància o de festeig.
Dessota l'ombra verda del passeig
em cantes es estrofes de la vida.
De retorn de la Mina -amb gust d'anissos-,
el mateix que el meu pare em deia a mi,
dic al meu fill: "No corris pels pedrissos!"
Pedrissos que no deixen la barana
com jo no deixo el gust de seure ací
veient el fil del temps com es debana.Antoni Correig (Boca de la Mina (1904)
Em permeto el gust de pujar aquest poema dedicat a la Boca de la Mina, un d'aquells raconets emblemàtics de Reus pel qual jo hi tinc una especial estima. Espero que gaudiu tant com jo d'aquest poema
Albert Salas
2n Bat C
Estic molt contenta, Albert!
ResponEliminaFina