Quina delícia , estimar-nos d’amagat , i s’asseien sota uns lledoners i es besaven .Una calma atapeïda, agonitzant , senyorejava l’estiu del trenta-quatre. Una calma espessa. Ni una mica de boirim a la carretera de l’Arrabassada . Ni una fulla va caure , ni una espurna de vent , ni una clapa de pols , a la carretera de l’Arrabassada. Ningú no sabrà el nombre d’abraçades que ens donarem , les besades que ens regalarem . Ningú no les podrà comptar.
(Ramona, adéu. Pàg 174 . lín 8 .)
Aquest fragment , ens parla sobre el que sent la mundeta Ventura cap al Ignasi ,i a l’hora, de l’amor que tenen d’amagat, un amor que per ella sembla etern, on ningú sabrà les vegades que es veuran , es besaran i s’abraçaran .
Descriu molt detalladament el moment que els dos amants viuen , ja que , aquests petits instants , per la mundeta , son únics.
Elena Simón Faulo
2BatD
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada