RAMONA, ADÉU

15 de Febrer de 1901

‘’Al balcó de la dispesa veig cada dia un jove de figura esvelta. Vesteix senzillament però amb elegància. Quan surt al carrer, duu un bolet de color negre que li fa joc amb l’americana, molt ben tallada..

Sospito que ve de bona família. No té pas la pinta d’un americanu qualsevol, tampoc la d’un pollu, ni la d’una plaga d’aquests que busquen l’amistat d’una dona per diversió.”

Ramona, adéu, pàg.167, línia 14

Aquest fragment pertany al diari, 15 de febrer de 1901, de la Mundeta Jover , és a dir, l’àvia.

Ens descriu el pensament que ella té d’un jove que veu cada dia des del balcó. És un jove que desprèn elegància i creu que ve de bona família per la seva manera de vestir.

He triat aquest fragment ja que és quan la Mundeta s’hi comença a enamorar, el fet de tenir la imatge i tenir una primera impressió d’una persona que encara no coneixes, crec que és un aspecte interessant que tothom alguna vegada ha fet.

M’agrada molt la manera que té Montserrat Roig de precisar d’aquesta manera la descripció del pensament de la protagonista.

Natàlia Beunza Roig

2n BAT D