"Sentia el tuf de les boques del metrom d'olor de taronges fermentades, i m'aguantava la respiració quan passava pel costat de les escales, Però encara em feia més angúnia la bafarada de peus, de la gent refugiada que s'arreplegava vora els forats, o als soterranis perquè no tenien casa de cap mena. Tremolaven, mig morts de por a cada bombardeig. Jo també en tenia, de por, però me l'empassava ben endintre perquè ningú no em noté que buscava el meu marit. El meu marit havia pensat de passar-se als nacionals. Jo feia el cor fort i tenia ganes de trobar-me la Kati i explicar-li que jo, tota sola i sense ajuda de ningú, buscava el meu marit."
Aquest fragment el podem trobar a la pàgina 35, es tracta de la Mundeta Ventura que ens narra les seves vivències durant els bombardejos de 1938 a Barcelona. La Mundeta descriu com és el lloc en el qual es troba, també comenta que està buscant al seu marit, el qual a pensat en canviar-se als nacionalistes, també desitja trobar a la seva amiga Kati.Aquest fragment m'ha impactat per la intenció de l'autora de crear un ambient caòtic i fastigòs, a causa de la referència a les males olors, propi de la guerra.
Xavi Hurtado Daza 2n BAT D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada