Sentia el tuf de les boques del metro, d'olor de taronges fermentades, i m'aguantava la respiració quan passava pel costat de les escales. Però encara em feia més angúnia la bafarada de peus, de suor de peus, de la gent refugiada que s'areplegava vora els forats, o als soterranis perquè no tenien casa de cap mena. Tremolaven, mig morts de por a cada bombardeig. Jo també en tenia de por, però me l'empassava ben endintre perquè ningú notés que buscava al meu marit.
En aquest fragment explica la Mundeta Ventura( Mundeta mare) els bombardejos que hi van haver a Barcelona, concretament el que hi va haver el cinema Colisèum. El narrador és 3a persona omnicient, d'estil indirecte, perquè ens explica detalladament com van ser els bombardejos i sobre tot juga amb els adjectius d'olor per donar més realitat. I ens mostra a una Mundeta forta, una dona que lluita per trobar al seu marit.
Andrea Patiño Mancebón 2 BAT D
Andrea, has fet una entrada maca, però t'equivoques en el tipus de narrador... Ho corregeixes?
ResponEliminaFina