Ramona, adéu (pàgina 202/203)

"25 d'abril de 1901

[...] Víctor, tu alegres la meva vida, tu la voltes de felicitat. Per fi, l'amor!

[...]  

12 de junde de 1901

L'oblidare? El confessor m'ha dit que em cal molta penitència.
Voldria que els membres del meu cos sagnessin com els dels màrtirs. 
Sofriment, molt de sofriment.

15 de junt de 1901
M'ha escrit! I em diu que m'espera demà davant de la cascada del Parc de la Ciutadella.
[...] Però jo no hi aniré. No vull tornar a pecar."

-Aques es un fragment del la Mundeta Jover, l'avia, quan en els seu diari explica els pensaments que té, el que sent envers al Victor Amat, el seu amant. Aquella sensacio de "volger i no poder" perque és pecat; ja que el capella l'hi ha remarcat que peca, que s'aboca al abisme, que l'ha de deixar, sabent ella que aixó és el correcte. Però desde el meu punt de vista aquí l'autora planteja un conflicte en el sentit de la paraula: CORRECTE, perqué, qué es el correcte?: Deixar l'amant per no pecar; ho deixar el que ella sempre ha buscat: l'amor?
-  He trobat també, que aquí la Mondeta, és sent com en els llibres d'amor que ella llegeix i l'hi agraden tant; aquests alt i baixos, aquest sentiment de l'amor verdader, el amor dramatic novelesc ( "Sofriment, molt de sofriment").

-He escollit aquest fragment, perqué ha la vida segurmanet sens ha pantejat, ho sens plantejará, el conflicte amb el que és correcte i el que no, reflectin així, que aquest fragment és de la Mundeta Jover, però que és planteja als tres personatges, ja que és un conflicte que es pot manofestar en totes les èpoques.

- He escollit aquesta imatge perqué al llegir el fragment, crec que la Mondeta sent el seu cort lligat, empresonat a fer el que ella no sent.
(image de: www.blog.clarin.com)

Marina Pàmies Vidiella 

2n BAT D