[...] El que més li agradava era quan li besava el clatell. Un pessigolleig suau i endormiscador a l'espinada i, per pocs instants, una irretornable sensació de felicitat. Després, el seu bes la resseguia per tot el cos, aquell bes candent i insegur que li dibuixava la forma del cos, aquell bes que culminaria en l'esclat de l'acte d'amor. Sabia el que representava aquell bes i el desitjava amb tot el delit de la inconsciència [...]
Aquest fragment forma part de la história de la Mundeta Claret, és a dir la neta. Ens descriu el que sent quan en Jordi Soteres, un estudiant i activista, li fa un petó.
Ariadna Borrell Garcia
2n BAT D
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada