"Encara estava més admirat dels ulls, que semblaven dos estels rodons que relluïen com pedres precioses, i que girava no pas de cop, sinó refrenats per fer mirades gracioses, i semblaven confiats en si mateixos"
En aquest fragment, Tirant descriu a Carmesina ressaltant la seva bellesa, en aquestes línies Tirant parla concretament dels seus ulls, comparant-los molt acertadament amb la lluïssor de dos pedres precioses, i també en descriu el seu movient. En aquest fragment, trobo que queda clarament reflectida l'admiració que sent Tirant per la bellesa de Carmesina.
Mar Sardà Soler
1r BAT C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada