Capítol 119, ''Tirant malalt d'amors. Diafebus, confident i mitjancer de Tirant''.
Pàgina 61, segona línia fins la línia octava.
-Senyor, la vostra majestat ha de saber que tot el meu mal és de mar, perquè els vents d'aquesta terra són més fluixos que els de ponent.
La infanta va contestar abans que l'emperador parlés:
-Senyor, la mar no fa mal als estrangers, si són com cal, al contrari: els dóna salut i llarga vida -mirant sempre a la cara a Tirant, somrient perquè Tirant veiés que ella l'havia entès.
Aquet fragment del llibre hem sembla un dels més sincers i a la vegada especials, ja que demostra ''discretament'' els sentiments amagats per Tirant i per la infanta Carmesina. Trobo que és una manera intel·ligent de dir aquestes coses, ja que ell realment explica el que li atormenta però amb altres paraules, per fer entendre una cosa ben diferent. Finalment Carmesina entén el que realment vol dir Tirant i l'intenta fer entendre que això no hauria de ser un motiu per estar trist.
1r Bat C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada