"-Digueu-me, Tirant, ¿quina és la tristesa i el mal que passeu, que se us veu a la cara, que no me la trec dels ulls? Digueu-m'ho, us demano mercè!
-Senyora, són tants els mals que passo, que no es podrien comptar. La meva vida ja no val res, perquè la vostra persona celestial demà se n'anirà i jo, desventurat, em quedaré amb el meu dolor pensant que no us veuré"
He triat aquest fragment perquè descriu molt bé com pateix d'amor Tirant, tot i que idolatra a Carmesina, no ho fa com l'amor cortès, sinó que està cec d'amor i realment la veu així.
És tant l'amor que sent per ella que troba que la seva vida ja no té sentit. Per això estava tant enfadat amb ell mateix per haver-se enamorat, ja que l'amor fa dèbils als homes, i per tant, per a ell és com una malaltia, tal i com ho descrivia al principi.
Eva Fernández
1r bat C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada