"[...]Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!
Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.
El cor de la tardor ja s'hi marceix,
concertat amb fumeres delicades.
I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.
Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca."
Aquest és un fragment que pertany al recull poètic Imitació del foc (1938) de l'intel·lectual Bartomeu Rosselló-Pòrcel.
En aquest poema l'autor ens transmet l'enyorança cap a la seva terra natal. Personalment, el que m'ha fet tirar aquest poema són quatre versos en concret: Els dos primers, ja que aporta un caràcter més positiu i esperançador al poema, i creen un contrast amb els versos que apareixen a continuació , i per últim la hipèrbole amb la que finalitza el poema, on fa referència al foc, de la mateixa manera que al llarg de la seva obra.
Crec que aquest fragment és el que aconsegueix que el poema pugui transmetre més intensament les emocions de l'autor.
Irene Rodrigo - 2 BAT C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada